L’afany de poder dels polítics deu ser una addicció i els afecta la salut. Només cal veure’ls al començament de la seva carrera i al final. Deu ser per la lluita constant per no ser traïts pels seus partidaris i mantenir el seu lloc privilegiat, potser per remordiments de fer o permetre actes il·legals, o potser per no tenir temps per a la família o amics. Accedir al coneixement dels secrets de les clavegueres de l’Estat deu ser angoixós.
Em fan pena, però no els eximeixo de la seva ineficiència, deshonestedat i manca d’escrúpols –amb algunes excepcions–. No és estrany que els joves estiguin cada cop menys interessats en la política. Mentrestant, assistim impotents a la comèdia que ens ofereixen polítics populistes, irrespectuosos i autoritaris com Trump o Milei, per exemple, i d’altres també a Espanya, escoltant les seves mentides i exabruptes, cada cop més lluny del que entenem per una democràcia. El més trist és que els voten majoritàriament.
Josep Soler Lladó
Barcelona