L’alternança entre dretes i esquerres, tant a Catalunya com a Espanya, ha esdevingut un mecanisme de renovació cíclica que, analitzat en una perspectiva històrica, ens demostra que tendeix a perpetuar un sistema partitocràtic. Premia els interessos dels partits per damunt de l’interès públic, que en teoria hauria de presidir sempre les actuacions dels nostres càrrecs electes.
La substitució cíclica d’equips i polítiques comporta un elevat cost institucional i econòmic que, lluny de premiar l’eficiència i les bones pràctiques, afavoreix altres interessos com la fidelitat al partit, l’afiliació…, fet que contribueix a l’expansió desmesurada de càrrecs polítics, assessors i despesa pública. Davant aquest escenari, cal repensar el model polític per garantir que l’acció de govern respongui al bé comú i no a lògiques partidistes.
La incorporació de principis propis de l’estoïcisme –com l’austeritat, el sentit del deure i la primacia del servei públic– podria contribuir a una concepció de la política entesa com a responsabilitat i honor.
Martí Gassiot Garriga
Barcelona