Es va celebrar el partit de l’Espanyol amb el Barça. Les mesures de seguretat, àmpliament celebrades pels mitjans de comunicació, van funcionar per tal d’evitar que el llançament d’objectes fos causa de mals majors. Tots contents. Tots? Doncs no.
Com és possible que s’hagin de prendre aquestes mesures per evitar que els exaltats facin de les seves? Ho acceptem amb normalitat; posem unes xarxes protectores increïblement grans, i així evitem que ens tanquin el camp. El proper partit s’hauran d’ampliar als córners, perquè ja vam observar que si l’equip contrari fa un gol, perilla la seva integritat física.
On hem arribat? La justificació ens ve donada perquè un xicot, excel·lent esportista que va defensar el seu club amb suficiència i dignitat durant una dècada, ha decidit acceptar una oferta d’un equip rival. Em pregunto per què persones, socis d’un club històric, van als partits però callen o justifiquen aquests comportaments. Els impresentables sí que hi són presents, però si són minoria, per quin motiu la resta d’assistents ho tolera i no els fan fora d’una vegada?
Jordi Vilaró Martínez
Subscriptor Gavà