Soc mare d’un fill pagès i d’un net que estudia per fer de pagès. Som una família que ens dediquem a donar llet a vedells petits al Pla de l’Estany i la crisi de la dermatosi modular ens ha afectat de ple. Ja fa tres mesos que estem amb les quadres buides perquè no podem entrar-hi bestiar. Se’ns va dir que a partir del 8 de gener ja podríem arrencar, però el 7 de gener un nou focus confirmat a Capmany, a l’Alt Empordà, ens ha confinat novament.
Són 45 dies més, entrem en una roda de hàmster, caminem i caminem i no avancem, com el pobre Bill Murray. N’estem cansats, de la mala gestió; els governants pensen que els petits pagesos vivim de l’aire del cel, perquè les garrotades sempre són per als mateixos.
Em sap greu que haguem de tallar carreteres, i que rebin justos per pecadors, però com ho hem de fer si no? A veure si aquest any que encetem s’arregla tot i tinc l’oportunitat de poder veure com el meu net, que complirà la majoria d’edat, s’incorpora al món de la pagesia i compleix el seu somni adolescent.
Montserrat Sais i Casademont
Sant Esteve de Guialbes