El feminisme de cada any
El pati digital
Per al que li agradi la il·lustració, el cartellisme i el disseny gràfic en general, la jornada del 8M ha de ser una data més que assenyalada al calendari. Una altra cosa no, però el repertori és espectacular. No hi ha partit, ajuntament o associació que no presenti el seu cartell i lema corresponent amb el preceptiu color morat de fons. El dia en qüestió, l'àgora digital es converteix en una espècie de concurs de dissenys en què, tot cal dir-ho, hi ha una mica de tot. En general, molta qualitat, però encara potser hi ha algun regidor que hagi recorregut al cosí que utilitza bé el Canva. Llançar-se aquí a valorar els cartells seria una temeritat, però diguem que, des del dibuix d'estil infantil fins al collage, cada un pot trobar el que més li agradi. En això, l'artesania encara venç a la IA. (Potser el PP en discrepi).
I és que cada any el 8M es mou més o menys pels mateixos cursos: reivindicació, lluita acarnissada de hashtags, en una multiplicitat de batalles mai fàcils de discernir, i els partits aprofitant la tirada de la jornada per retreure's el seu poc (o molt) feminisme. Un, tot i això, diria que aquest dissabte la cosa va ser una mica més descafeïnada. La doble coincidència de cap de setmana i dia plujós potser hi va ajudar.
Manifestació amb motiu del 8M en Barcelona
O potser una certa fatiga per haver de reivindicar allò que és obvi o participar d'una marea morada que és fàcil veure com una simple rentada de cara d'un sol dia. El famós purplewashing. Divendres ja algunes reivindicaven l'opció del “descans” el dia 8M, com el cas de la politòloga feminista Andrea Paredes (@AndreaBParedes), que va complir la seva paraula i no va fer cap entrada dissabte. La còmica basca Ane Lindane (@LindaneAne), arxiconeguda a la xarxa pel seu estil combatiu, avançava que no pensava manifestar-se, farta entre d'altres coses de l'estil festiu que imprimeixen les batucades. “Quants paios maltractadors estaran avui posant en xarxes posts donant suport al 8M?”, es preguntava @Veganibalecter.
Ha de cansar que una de les consignes sigui la de cada any i en serveixi de bé poc. “Repeteix amb mi: el 8M no es felicita les dones”, diu un cartell dels que circula. “No és una celebració, és una lluita”, diu @feministina. “No em felicitis, lluita amb mi”, subratlla @aLeeCvsz. Doncs ni cas. Per cada tuit que rebutja la gresca; altres tants que feliciten les dones per ser el que són. Sense anar més lluny, bona part dels polítics i partits comencen les seves al·locucions amb un “feliç dia”. Així no hi ha manera.
Una de les consignes més repetides també és de les més ignoradas: “No em felicitis, lluita amb mi”
El PP va voler animar la festa amb la seva nova joguina de la IA. El vídeo en els que es barreja Begoña Gómez, Irene Montero, Yolanda Díez amb José Luis Ábalos, Iñigo Errejón o Juan Carlos Monedero va causar sensació, fins al punt que la paraula asqueroso es va col·locar com a tendència unes hores. “Els vídeos de la IA del PP són falsos; l'àtic d'Ayuso és veritable”, penja el ministre Óscar López. El contraatac general va ser el d'assenyalar el “feminisme de les àvies” que Feijóo va reivindicar amb afany. El líder popular difonia una imatge de la seva àvia portant-lo al cotxet i alguns s'adonaven que el rostre de la senyora no vessava precisament felicitat. Sempre cruels, les xarxes.
I mentrestant, els ultres, en les seves coses: el feminisme és una farsa menys quan cal defensar les dones amb hijab. Allà, si fes falta fer el pas, es tenyirien de morat. Bé, de fet la sucursal de Ripoll així ho va fer.
A mitja tarda, a X ja es parlava de futbol i programes de televisió.