Perejaume considera que el públic cada vegada és més homogeni i menys interessant. I és per això que recupera un text que va publicar l'any 2008, justament per reivindicar l'heterogeneïtat dels espectadors.
“Fem una proposta molt neta, amb tres actrius que fan de públic i que llegeixen un llibre del 2008, quan encara no hi havia tanta maquinària per aconseguir aquests públics majoritaris i homogenis”, declara el pintor i poeta a la Sala Beckett, on és l'encarregat d'inaugurar la temporada amb El potser com a públic.
El públic no és neutre
“Les cases del passeig de Gràcia van ser construïdes i decorades per la gent que les havia d’habitar i han acabat sent un espectacle per al públic –continua Perejaume–, i el públic no és neutre”.
“Vaig pensar en aquests públics variats, heterogenis, minoritaris... a partir dels Cants d’Abelone de Vinyoli, que ja ho diu això”. I llavors Perejaume llegeix el poema cantant-lo. “És un poema impressionant i a partir d’això vaig fer aquest text. El vam representar a Santa Coloma de Farners l’any Vinyoli”.
Perejaume amb les actrius Sílvia Bel i Ainara Elejalde a la Sala Beckett
“La uniformitat és tediosa i erma. I la part creativa que tenim tots plegats ens genera no una relació amb els altres humans, sinó amb tot el món”. I conclou: “En 200 anys la població s’ha multiplicat per nou, però la diversitat s’ha dividit per nou”.
L'espectacle El potser com a públic es representa el 15 de setembre, a les 20 h, amb les actrius Sílvia Bel, Ainara Elejalde i Anna Maluquer. Bel reflexiona: “Quan et fas gran, tot artista necessita continuar aprenent coses noves. Jo necessito posar-me en les mans d’un artista com Perejaume per obtenir aquest plaer immens, a partir d’un fil que ell tiba i que no s’acaba mai. Aquesta és la seva màgia”.
Lee también
La temporada de la Beckett es completa amb dos espectacles més. D'una banda, la recuperació d'un èxit de la sala del Poblenou: Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla, de Berta Prieto, degudament actualitzada i ara amb la incorporació de l'actriu Mireia Portas.
I de l'altra, una obra que va passar pel teatre Eòlia i que el director de la Beckett, Toni Casares, ha decidit recuperar: El meu germà, Bernard, de la companyia La Segona Millor, a partir de Lettres de Bernard-Marie Koltès. Ester Villamor i Berta Giraut prenen la figura de Koltès per dur a terme un exorcisme personal que és alhora un homenatge al dramaturg, de la mà de l'actor Albert Ausallé.
