El dia que Salvador Dalí va acompanyar Federico García Lorca fins a Sitges per conèixer el nucli de redacció de la revista L’Amic de les Arts es van fer una foto al costat de l’estació de tren. Apareixen al costat de Manel Font, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Josep Carbonell i M. A. Cassanyes. Dalí porta sota el braç la revista americana Science and Invention , de juny de 1927, que mostra ostensiblement a la càmera. Tot un declaració d’intencions.
No és casualitat. Dalí havia passat uns anys a la Residencia de Estudiantes de Madrid, un col·legi universitari que fusionava les humanitats i les ciències. Per allà van passar llavors a donar conferències Marie Curie, Ramon y Cajal, Albert Einstein, Le Corbusier i Henri Bergson, entre altres. Disposava d’un laboratori d’anatomia macroscòpica que apassionava Lorca. Va ser a la Residència on Dalí va conèixer Buñuel, que li va transmetre la passió per l’entomòleg Jean-Henri Fabre. Són els anys en què també llegirà La interpretació dels somnis de Freud. Dalí sempre es va interessar pels avenços tecnològics, estava subscrit a publicacions d’alta divulgació i li agradava dialogar amb científics, a contracorrent del clima artístic de l’època. El 1935, en el seu llibre La Conquête de l’irrationnel , deixava clar el posicionament dels surrealistes: “Nosaltres nedem entre dues aigües, l’aigua freda de l’art i l’aigua calenta de la ciència”. El seu mètode paranoico-crític fon el psicoanàlisi i la teoria de la relativitat. Dalí s’interessa per l’estructura de l’ADN, per l’explosió atòmica, la teoria de les catàstrofes, la holografia i l’art tridimensional, la teoria quàntica, la cibernètica, la immortalitat... i en els seus escrits i pintures interactua amb aquestes preocupacions. A la seva manera és també un inventor. El 1930 ja plantejava la idea del cinema tàctil (previ a les butaques mòbils) i el 1957 va dissenyar una “màquina de pensar” (precursora del metavers). No és d’estranyar que un dels seus referents fos Leonardo da Vinci, o que admirés Narcís Monturiol, Juan de la Cierva, Severo Ochoa o Francesc Pujols. Jorge Wagensberg va escriure: “A Dalí li encantava la racionalitat dels científics per posar a prova el seu suposat mètode irracional. S’alimentava de les idees que procedien de l’interior de la natura per estimular la seva pròpia imaginació”.
Existeix una certa apatia del mercat de l’art envers l’obra de Dalí que contrasta, i molt, amb l’interès que suscita la seva visió sobre el paper dels mitjans de comunicació, l’impacte de les performances o la seva apropiació iconogràfica dels avenços científics.