Joan de Sagarra i l’obra del seu pare
Especial Nadal
L’autor explica com va encarar l’encàrrec de l’edició de la vasta producció literaria de Josep Maria de Sagarra
Volver al Especial Navidad
Un autor d’actualitat
Un dia del mes de juny de 1993, Joan de Sagarra em va trucar per proposar-me l’edició de l’obra completa del seu pare (sense les traduccions), preparada amb criteris filològics. “Com els volums de La Pléiade”, em va dir. I va afegir: “He vist que has editat Verdaguer —l’edició crítica d’ Excursions i viatges — i per això t’encomano l’edició de l’obra del meu pare”. L’any següent se celebraria el centenari del naixement de l’escriptor, i ell creia que era un bon moment per emprendre una edició filològica de la seva producció literària.
Dies després, en Joan em cità en un cafè de la Rambla. Hi tindríem, ell i jo, una reunió amb l’editor valencià Eliseu Climent, que estava disposat a tirar endavant la publicació de l’obra completa de Sagarra. En aquella conversa vam establir les línies generals del projecte. Uns dies més tard, vaig presentar a l’editor un esquema del que jo creia que havia de ser l’edició que se m’encomanava.
⁄ En Joan ens ha deixat quan teníem previstes més reedicions i resta pendent de publicar la totalitat dels seus articles
En primer lloc, a més de completa (excloses les traduccions), l’edició havia de ser crítica. Jo confrontaria el contingut de cada títol amb el manuscrit corresponent —si s’havia conservat— i amb les edicions anteriors a la darrera publicada en vida de l’autor, i fixaria el text, acompanyat de l’aparat crític amb les variants dels manuscrits o de les edicions. Segonament, l’obra es publicaria en una vintena de volums i un preu assequible. L’edició seguiria un ordre cronològic i els volums anirien agrupats per gèneres: poesia, prosa i teatre.
Vaig proposar els noms dels col·laboradors que m’ajudarien en la feixuga tasca de l’establiment del text i s’encarregarien de redactar les introduccions als respectius gèneres: Jordi Llavina, Maria Nunes i Miquel Maria Gibert. Per la seva banda, l’editor havia decidit que fos el dissenyador Enric Satué qui donés forma i color a la presentació material dels volums.
L’edició s’estrenà amb la publicació del volum segon, El Comte Arnau, un poema narratiu de nou mil versos, del qual disposàvem només de les edicions aparegudes en vida de Sagarra. Les vaig confrontar amb la del text que prenia per base (el de l’Obra poètica, de 1947, autoritzada i revisada per l’escriptor). Aquest volum es publicà, a València, el 1994, any del centenari del naixement de l’escriptor.
Dos anys després va sortir el volum primer d’aquesta edició. Comprenia el Primer llibre de poemes, El Mal Caçador i els quatre llibres de cançons: Cançons d’abril i de novembre, Cançons de rem i de vela, Cançons de taverna i d’oblit i Cançons de totes les hores. Pel que he sabut després, el volum tingué un bon acolliment per crítics i lectors.
Vingué després el volum tercer, amb la resta de llibres poètics de Sagarra (tret d’El poema de Montserrat, que, per la seva extensió, tindria dos volums). El tercer volum comprenia El poema de Nadal, La rosa de cristall, Àncores i estrelles i Entre l’equador i els tròpics, amb inclusió dels poemes satírics aplegats per Lluís Permanyer, i poesies disperses o inèdites, facilitades per particulars.
Els dos volums següents incloïen l’edició crítica d’El poema de Montserrat, que recollia extenses variants del manuscrit, redactat en la immediata postguerra i mutilat per la censura en l’edició de bibliòfil dels anys 1950-55 i en la popular de 1956. La inclusió dels versos suprimits permetria una nova lectura del poema, i l’arrengleraria amb les obres líriques catalanes més representatives de la postguerra: Nabi, de Josep Carner; Elegies de Bierville, de Carles Riba, i Les irreals omegues, de J. V. Foix.
Els nou volums següents inclourien els llibres escrits en prosa (de la novel·la Paulina Buxareu a les fastuoses Memòries), per a alguns dels quals foren de gran utilitat els respectius autògrafs. En el cas de La ruta blava, a més, el manuscrit seria la base de l’edició, ja que l’obra s’havia publicat després de la mort de Sagarra, amb errònies lliçons de l’original autògraf i ultracorreccions lingüístiques.
Els deu volums restants aplegarien les cinquanta obres de teatre, amb inclusió d’alguna peça inèdita facilitada pel fill de l’escriptor.
Enllestida la publicació de l’obra completa del seu pare, en Joan em proposà la reedició, en volum solter, d’alguns dels títols de l’edició crítica, i el 2023 l’editorial Barcino acollí, a la seva col·lecció d’autors “imprescindibles”, la novel·la Vida privada, per a la qual en Joan em va demanar que fes una introducció. L’any següent, Club Editor —per interès de Maria Bohigas, responsable de l’editorial— va publicar, també a partir de la meva edició, La ruta blava, un esplèndid llibre de viatges, escrit per Sagarra durant una estada a la Polinèsia l’any 1937.
En Joan ens ha deixat quan teníem previstes més reedicions de l’obra literària del seu pare: Els ocells amics, una delícia de llibre que haurien de llegir els escolars d’avui; La rosa de cristall, un llibre de versos d’un lirisme accentuat; la novel·la All i salobre, i una nova edició de les Memòries, amb el text fixat amb l’ajut del manuscrit original, poc respectat —pel que fa a la llengua— en les edicions anteriors.
Fa poc, el Teatre Nacional de Catalunya va posar en escena La corona d’espines, drama sagarrià del 1930, que, quasi un segle després, ha tingut molta acceptació de la crítica i del públic. El text, publicat pel TNC, és el de l’edició crítica de l’obra completa esmentada.
Crec que, com a complement de l’edició de l’obra catalana de Josep Maria de Sagarra, s’hauria d’emprendre la publicació de l’articulisme en castellà de l’escriptor (sobretot a Guyana Guardian i a Destino), una minsa part del qual l’autor va recollir en llibre el 1959. També seria bo que s’apleguessin en un volum els articles de premsa del seu fill, sobretot les “terrasses” a Guyana Guardian dels darrers anys. /