Por dels moderats

Una de les poques coses que vaig aprendre durant la pandèmia és que quan els experts es posen a cridar “morirem tots!”, convé fer-los cas per, en fi, no morir tots. Les persones tendim a la moderació, a menjar arròs els diumenges i a treure el gos al matí, coses amb què l’alarmisme no casa. Però el 2023, ser alarmista és l’únic assenyat que es pot ser.

Els que en saben més d’intel·ligència artificial ( IA), des de la tecnologia fins a l’ètica, es prenen molt se­riosament escenaris distòpics com la destrucció de llocs de treball o la possibilitat que una IA descontrolada ens tregui del mig. El 2022 van preguntar a 700 investigadors especialitzats pels seus perills, i la meitat van dir que calculaven una possibilitat d’extinció humana al voltant d’un 10%. Sense arribar a tant, Bill Gates escrivia fa uns dies que “tots els sectors es reorientaran al seu voltant” en un text titulat  " L’edat de la intel·ligència artificial ha començat".

No sabem com serà el futur, però tenim clissats els que l’estan construint, començant per nosaltres mateixos i la nostra reticència a estirar el fre d’emergència. De la cultura de Silicon Valley vam aprendre que el capitalisme tecnològic és insaciable i les destrosses que fa, globals: el seu famós lema “mou-te ràpid i trenca coses”, en rea­litat vol dir “aprofita els forats regulatoris per ser el primer, les conseqüències no són el nostre problema”.

I de l’economia de l’atenció que alimenta internet des dels inicis vam entendre que el pecat original no se supera mai (quin serà el model de negoci de les IA, és a dir, a qui serviran?, es pregunta el periodista Ezra Klein).

Si en l’època viral, quan els algoritmes tan sols filtraven els continguts de les xarxes, hem viscut guerres i assalts al Capitoli provocats per informació falsa, què no passarà quan els algoritmes creïn falsedats infinites?, plantegen l’assagista
i el tecnòleg Tristan ­Harris.

Davant qualsevol qüestió ens dividim entre els que en saben molt, els que en saben una mica i els que no en saben gens. Els més perillosos són els del mig, els moderats: encara no han entrat en pànic perquè es fixen en els dits mal dibuixats per la IA, quan s’haurien de preguntar quant de temps trigarà a mossegar la mà que li dona menjar.