Al seu llibre Sapiens. Una breu història de la humanitat, Harari explica que les jerarquies a les societats s’originen per qüestions casuals i sense evidència, després es perpetuen per interessos d’algun grup i acaben presentant-se com a naturals i inevitables, ja desvinculades del seu origen. Harari troba l’explicació cultural de les jerarquies que analitza excepte per a la més universal i perdurable: la subordinació de les dones als homes.
No obstant, la raó sembla òbvia. Aquesta opressió i desigualtat envers les dones neix del control de la seva sexualitat i, per tant, també de la maternitat. És possible que en el passat la capacitat reproductora de les dones resultés un recurs vital per a les tribus, cosa que va portar a la seva cosificació: rapte, intercanvi de dones, venda de núvies… És a dir, les dones es van convertir en la primera propietat privada. Amb el temps, els homes, fascinats pel procés de donar a llum, que ells no podien dur a terme, van continuar controlant la sexualitat femenina per assegurar-se acreditadament la paternitat de la criatura.
I en ple segle XXI continuem sense gaire variacions, bé pels atacs que pateixen les lleis de l’avortament allà on existeixen, bé pel tràfic comercial de nadons facilitat pels ventres de lloguer, bé per aquest cada vegada més gran mercat de prostitució –de dones a disposició de tots els homes, per contraposició a la seva pròpia que s’administren ells i només ells–, bé pels matrimonis forçats als quals es veuen abocades moltes nenes en diferents cultures fins i tot al nostre país, bé per la mutilació genital femenina (MGF), que és la forma més inhumana i cruel de control de la sexualitat de les dones.
En ple segle XXI, els homes continuen controlant la sexualidad femenina
L’MGF consisteix a tallar el clítoris, l’òrgan del plaer, de vegades també cosir la vulva i altres barbaritats per l’estil. Les conseqüències van des de dolors, hemorràgies i infeccions fins a dificultat per experimentar plaer i fins i tot risc de mort als parts.
El 2008, l’OMS va aprovar una resolució sobre l’eliminació de l’MGF i, tanmateix, les xifres de dones mutilades continuen creixent. Segons l’associació Ahcama, a Espanya aproximadament 69.000 dones provenen de països on es practica. Catalunya és la comunitat amb més dones en risc: 21.000 dones i 6.300 nenes.
El 5 de febrer és el dia contra la Mutilació Genital Femenina – femenina és un adjectiu superflu ja que només a elles se’ls amputen els genitals, encara que alguns homes educats a ForoCoches pretenguin equiparar la fimosi a aquest horror–. Els suggereixo que per Nadal comprin el llibre il·lustrat Rompedoras, basat en històries reals.
Lee también
