Cadascú de nosaltres és una illa, i formem arxipèlags amb els nostres, i ens hi comuniquem gràcies a la mateixa aigua que ens aïlla. Són un element primordial de la novel·la amb què el sabadellenc Roc Casagran ha guanyat el 65è premi Sant Jordi, Somiàvem una illa, que ha descrit com “un crit d’amor i d’auxili d’una dona al voltant dels 40 amb un parell de fills petits que ha patit un sotrac vital”, ja que la Carla mira de tirar endavant i per curar-se les ferides comença un procés d’introspecció. Ho fa amb un discurs que trena la narració autobiogràfica amb somnis de diverses illes que serveixen, segons el jurat, “de correlat de les emocions i accions de què parlarà la protagonista”, una dona amb dos fills petits, una parella i una amiga, “les seves illes pròpies”, i que li serviran per parlar de la criança, la relació de parella i la reivindicació de l’amistat.
Pel jurat, format per Sebastià Alzamora, Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye Lethem, Marcel Mauri, Mercè Sàrrias i Carme Vidal Huguet, l’obra “fa un repàs a un recorregut vital i, especialment, als abismes i les il·luminacions. Una novel·la que reflexiona sobre la capacitat d’apreciar allò proper amb una bona arquitectura argumental”, que li ha suposat a Casagran (Sabadell, 1980) els 60.000 euros del premi, que enguany publicarà l’editorial Univers el pròxim febrer. L’escriptor ha combinat al llarg de la seva carrera la poesia –va debutar el 2002 amb Els carrers de les fàbriques (Viena)– amb novel·les com L’amor fora de mapa (Sembra, 2016) i també ha participat en recitals de poesia, sol o acompanyat per músics com Cesk Freixas. Casagran va demanar una excedència de la seva feina com a professor de secundària per escriure el llibre, però assegura que el seu somni no és dedicar-se en exclusiva a l’escriptura, perquè “els adolescents m’aporten molt i és la feina més bonica del món”. Després de rebre el premi, Casagran ha reivindicat la llengua demanant que “les institucions públiques no mirin cap a una altra banda i legislin el que convingui per salvar el català. Sense llengua no som res, i nosaltres volem ser”.
Blanca Llum Vidal, guanyadora del 66è Premi Carles Riba de poesia
El 66è premi Carles Riba de poesia també va ser per una autora amb recorregut, Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), per Tan bonica i tirana, un llibre de poesia en prosa que l’autora defineix com un llibre sobre l’amor, perquè “no he escrit de res més, però és el llibre més esquinçat i dolorós que he escrit mai –assegura–, un amor desbocat i hiperbòlic que també inclou la reflexió sobre la salut mental, un agraïment poliamorós a l’amistat” i molta connexió amb elements culturals. En rebre el guardó, Vidal ha reivindicat la literatura com a “artefacte polític” tot i que reconeixia que “no hi ha ni un poema que impedeixi perpetrar un desnonament” ni “cap novel·la que aturi la guerra”, ni “cap aforisme que assenyali prou bé el desastre del canvi climàtic”, i que “la literatura no guareix ni repara, és una cosa preciosa que no impossibilita les agressions totalitàries”.
Com en l’edició anterior, el 27è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ha estat per a un autor inèdit, en aquest cas el periodista Toni Güell (Barcelona, 1979), que en els vuit contes d’ Elefants conjuga “elements naturalistes amb d’altres quasi fantàstics i quasi màgics” en uns escenaris sovint postapocalíptics, segons l’autor, per “imaginar maneres noves, insolents i fins i tot divertides de reprendre la vida i les relacions socials”, perquè els contes “responen a la idea de confiança estranya en la capacitat innata que tenim de repensar el funcionament de la societat”.
L’inèdit Joan Berlanga guanya el premi Folch i Torres infantil i Mariona Bessa, el Ruyra de novel·la juvenil
La gala, celebrada al Teatre Nacional de Catalunya i presentada per Elisenda Pineda, amb la participació entre d’altres de l’Esbart Maragall i la poeta Mireia Calafell –guanyadora l’any passat del Carles Riba–, ha estat marcada pel record dels terribles aiguats al País Valencià, i el president d’Òmnium, Xavier Antich, assegurava que “vivim temps de desànim i desconcert, és cert, però no cedirem mai a la temptació del catastrofisme”. “Ho repetirem, encara un altre cop: Volem pa, però també roses. Volem justícia i llibertat, però també bellesa, perquè tothom té dret a les coses belles, com tothom té dret al pa, a l’habitatge, a un treball digne i a viure en llibertat”, ha conclós.
També s’ha lliurat el 62è premi Folch i Torres de novel·la infantil a Joan Berlanga (Barcelona, 1972) per L’extraordinària vida d’un gos a les últimes –“saber viure també és saber envellir i morir”–, el 51è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Mariona Bessa (Escaldes-Engordany, Andorra, 1994) per L’ascens dels rebels –“una crida a la rebel·lió dels joves, que en pocs anys hauran de prendre decisions molt importants sobre el clima”–, el premi internacional Joan B. Cendrós 2024 al projecte Bona Gents, que busca la internacionalització de la música catalana al Regne Unit, i el premi de comunicació Muriel Casals 2024 al periodista i professor Xavier Giró.
Lee también
Joan Berlanga, Toni Güell, Blanca Llum Vida, Roc Casagran, Bona Gents, Mariona Bessa y el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich
