Ara toca el Besòs: les grans oportunitats del Barcelonès Nord (1)

El Barcelonès Nord és un territori de contrastos. Com a part del contínuum urbà de la metròpolis de Barcelona, es beneficia de la proximitat i dinàmiques de la capital alhora que disposa de capacitat administrativa i caràcter propis. Però també pateix d'alguns dels problemes de què tradicionalment pateixen les àrees perifèriques: zones densament urbanitzades, empremtes del passat industrial, pressió d'infraestructures metropolitanes, fragmentació territorial, segregació social… que deriven en un dels índexs de vulnerabilitat més alts de Catalunya. En el cas de Sant Adrià de Besòs, les tensions s'intensifiquen pel seu paper com a frontissa entre Barcelona i la resta de ciutats metropolitanes cap al nord, on conflueixen moltes infraestructures en poc espai, que fragmenten el territori.

El Barcelonès Nord és, sovint, un mirall de les desigualtats metropolitanes. Com indicava, a diverses zones de les nostres ciutats es concentren alguns dels indicadors més alarmants de contaminació, fragmentació territorial i dèficit de qualitat de vida fruit, entre altres elements, de les clàssiques barreres físiques i socials entre centre i perifèria, que perpetuen les desigualtats i dificulten la cohesió del territori. No aprofundiré en aquest text en totes les qüestions que generen aquestes barreres però sí que n'enumeraré algunes, oferint una breu reflexió i algunes propostes amb la intenció de desenvolupar-les més endavant.

La C-31 és l'exemple més evident de com una infraestructura pot condicionar la vida de milers de persones si no està ben integrada. Aquesta autopista travessa el nostre territori com una de ferida, generant soroll, contaminació i fragmentant barris que haurien d'estar connectada físicament i psicològicament, sobretot a Sant Adrià i Badalona.

A això se suma l'impacte d'infraestructures industrials com a TERSA o la central de cicles combinats d'Endesa i Naturgy, els models de gestió de residus i generació d'energia del qual tenen un impacte ambiental molt alt, sent la principal preocupació de les desenes de milers de persones que vivim en les proximitats.

D'altra banda, els problemes d'habitatge i espai públic s'intensifiquen a les nostres ciutats. La pressió del mercat immobiliari i la falta d'habitatge assequible i de qualitat dificulten l'emancipació dels joves i expulsen moltes famílies cap a zones més perifèriques (gentrificació). Alhora, malgrat l'ingent esforç de ciutats com Santa Coloma o Sant Adrià en millorar el seu espai públic, hi continua havent zones de la comarca en les quals és difícil garantir una qualitat de vida digna amb un entorn urbà tan dens i pressionat per diverses infraestructures.

Però a grans problemes, grans oportunitats. Sempre he defensat l'arquitectura i l'urbanisme com disciplines per a la transformació política i social; eines que, en combinació amb les polítiques adequades, tenen capacitat de millorar les condicions materials de la gent. I el Barcelonès Nord, o l'Eix Besòs, necessita una (r)evolución que posi en el centre a les persones i el medi ambient. Es pot aconseguir a través de millores en el model mediterrani de ciutat compacta, complexa i diversa que disminueixi la necessitat de desplaçaments diaris; de la revitalització de l'espai públic; de la protecció i millora dels ecosistemes; de la provisió d'habitatge digna i assequible; de la potenciació de la indústria basada en l'economia del coneixement i la innovació; de la transició energètica, impulsant les energies verdes; i de la millora dels serveis públics.

Són grans desafiaments, però el Barcelonès Nord també té un enorme potencial i ara estem en un moment immillorable per establir les bases d'aquesta gran transformació per l'actual moment polític, la seva ubicació estratègica i la seva capacitat per aplicar polítiques urbanes innovadores, mantenint un equilibri entre el llarg termini i el curt i mig termini. Si l'urbanisme consisteix a planificar avui la ciutat del futur, la política consisteix en la gestió del mentrestant, del dia a dia de la nostra ciutadania. Aquest equilibri és la clau de l'èxit.

Breument, a tall de reflexió oberta, compartiré algunes de les línies d'actuació que considero necessàries per redefinir el nostre model territorial i les seves derivades socioeconòmiques:

• Mantenir una visió integral del territori, amb una major i millor coordinació intermunicipal per ser més eficients en les actuacions i serveis compartits. Per això, és fonamental reforçar el Consorci del Besòs amb més recursos. Es tracta d'una administració clau amb competències pròpies, fundada pels ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona i a la qual s'han anat incorporant Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada i Reixac, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Una entitat treballant pel Besòs des del Besòs.

• Transformar l'eix de la C-31, una de les grans avingudes metropolitanes del Pla Director Urbanístic Metropolità (la Gran Via Metropolitana), amb les necessàries actuacions de millora de la infraestructura actual a mitjà termini, però amb l'horitzó posat en passar de l'asfalt a l'espai ciutadà en el futur. I aquesta transformació hauria d'incorporar la necessària reflexió sobre la R1, que podria plantejar-se com a part de la intervenció. La nostra proposta és un gran pacte entre administracions en el qual establir els passos necessaris per a la transformació completa de la via, de manera seqüencial, fins a arribar al desmantellament del viaducte per convertir-se en una via urbana i guanyar espai públic. Res que no s'hagi fet abans: va en la línia de les actuacions de desmantellament d'autopistes urbanes liderades per l'alcaldessa Anne Hidalgo a París, o de Cheonggyecheon, a Seül, un dels grans referents mundials de recuperació d'un espai públic per a la ciutadania a partir d'eliminar l'autopista que travessava la ciutat.

• Desmantellament de TERSA i de la central de cicles combinados. Estas dos infraestructures representen el passat industrial que hem de superar mitjançant la transició cap a altres models de gestió de residus i de generació d'energia. Però aquesta transició pot portar dècades i la ciutadania no en pot esperar tant. Per això creiem necessari un altre gran pacte per al trasllat de l'activitat a un altre lloc que compleixi les condicions que Sant Adrià fa anys que no té: cèntric en l'àrea metropolitana i de fàcil accés, però allunyat dels nuclis urbans amb habitatges i equipaments. A més, la recuperació d'aquest espai seria una gran oportunitat per al marge dret del Besòs, donant continuïtat a la façana marítima i dotant-la amb un altre gran parc metropolità.

• Desenvolupar els grans projectes de l'Eix Besòs, com el Pla Director de les Tres Xemeneies o Besòs Central, que són àmbits de centralitat metropolitana claus per a la regeneració urbana i paisatgística, la revitalització del teixit econòmic i la provisió d'habitatges i equipaments metropolitans.

• Garantir el dret a l'habitatge. Això passa necessàriament per construir habitatge públic i assequible, regular el mercat immobiliari i limitar o prohibir els pisos turístics; per exemple, a Sant Adrià no hem acceptat cap petició d'ús turístic en habitatge des de desembre del 2023 amb la intenció de retirar-los tots quan acaba la vigència de les llicències actuals, el 2028, tornant així al mercat de lloguer o compra. També passa per rehabilitar els edificis existents amb criteris d'eficiència energètica, especialment als barris més vulnerables i en àrees com el Barcelonès Nord, amb poca disponibilitat de terra i avançada edat del parc d'habitatges existent. Alhora, hem d'invertir en la renaturalització de les nostres ciutats i ressorgir carrers, places, parcs i equipaments, de manera que no només fomentin la interacció veïnal i reforcin la cohesió social, sinó que contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic.

• Consolidar el conegut com a Triangle del Coneixement del Barcelonès Nord que formen el Campus Biomèdic de Can Ruti a Badalona, el de l'Alimentació de Torribera a Santa Coloma, i el d'Energia i Enginyeria de la UPC a Sant Adrià, generant sinergies que repercuteixin positivament en el territori en el seu conjunt; així com potenciar, en el cas de Sant Adrià, el que anomenem Triángulo de la Innovació, que passa per completar el Campus UPC Diagonal-Besòs, la regeneració al costat de Barcelona dels polígons de Montsolís, Bon Pastor i Torrent d'Estadella, i el desenvolupament del sector de les Tres Xemeneies i dels polígons del Sot a Sant Adrià i Badalona Sud.

En definitiva, ens trobem en un moment idoni per dur a terme la tercera gran transformació de Catalunya. Una transformació a què el Barcelonès Nord pot contribuir fortament a través de l'expansió d'actuacions com les exposades. I per això, es requereix un lideratge polític decidit i la col·laboració entre tots els nivells de govern. Des dels ajuntaments i el Consorci del Besòs fins a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, necessitem una visió compartida per superar les inèrcies del passat i que ens guiï el camí cap al futur.

A Sant Adrià de Besòs estem a disposició de totes les administracions per treballar junts en aquesta transformació. Amb ambició, cooperació institucional i la força de la nostra ciutadania, estic segur que podem convertir el Barcelonès Nord en un referent de regeneració urbana, mediambiental, econòmica i social. Cal establir avui les bases del futur que volem construir. Fem-ho juntes.