El llenguatge polític està farcit de metàfores, sovint bèl·liques. Els conflictes es disfressen de lluites i batalles, els debats es converteixen en duels i combats, i les opinions discrepants esdevenen pugnes i torpedes. Tanmateix, cada cop més, els polítics troben metàfores rotundes en el món del joc. Un dels pioners va ser-ne Alfonso Guerra, que va qualificar Adolfo Suárez de “tafur del Mississipi”, però són usuals les referències a les cartes que cada partit juga, a risc de jugar-s’ho tot a una carta o a la voluntat d’estripar les cartes. L’última l’ha aportat Pedro Sánchez quan a la tradicional copa de Nadal a la Moncloa va dir que el PP juga “amb les cartes marcades” perquè sembla tenir informació privilegiada que “augura un calvari” als membres del Govern central.
El president espanyol està convençut que els populars reben informacions dels tribunals per assetjar-lo, després que recordés que Miguel Ángel Rodríguez, cap del Gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, va anunciant a les xarxes socials el que faran alguns jutges o fiscals. I fins i tot determinats portaveus del PP donen detalls sobre “el calvari judicial” que li espera al Govern espanyol. Segurament a Sánchez li dolia la frase que Alberto Núñez Feijóo li havia dedicat dos dies abans a la sessió de control, quan li va etzibar que “a la seva taula de Nadal s’asseuran almenys dos imputats”, referint-se a la seva esposa i al seu germà, en casos oberts per jutges amb retalls de diari –en contra de la doctrina del Tribunal Suprem– aportats per organitzacions d’extrema dreta.
Sánchez acusa certa oposició de jugar amb “les cartes marcades” en afers judicials
A Sánchez no li falten raons per a la indignació i no és menys cert que en el passat recent un senador del PP com Ignacio Cosidó va parlar de controlar la Sala Penal del Suprem des de la porta del darrere col·locant Marchena a la presidència, que Miguel Ángel Rodríguez anticipa resolucions judicials i que Feijóo li anuncia al president “una agonia judicial”. Però seria oportú que Sánchez es contingués amb les metàfores perquè la gent no perdi la fe en la justícia. Ens ho va advertir Camus: si fracassem a l’hora de conciliar justícia i llibertat, fracassem en tot. I aquest no és un país per a fracassats.
Lee también
