No està en el meu ànim qüestionar l’elecció de la revista Time, ja que seria un atreviment excessiu per part meva. Però el terme persona de l’any referit a Donald Trump em sembla equívoc, segurament seria més oportú escollir-lo com a personatge de l’any. Sí, ja sé que el guardó –que comporta la portada de la revista– concedeix aquest títol des del 1927 i fer-hi una excepció seria una temeritat. També soc conscient que la primera definició de persona de tots els diccionaris al·ludeix a la condició d’individu de l’espècie humana, i fins aquí Trump compliria. Però el terme persona, com a mínim des d’Immanuel Kant, constitueix una categoria moral, i aquí és quan m’assalten els dubtes. Trump és un gran personatge, però no una gran persona.
En tot cas, en gairebé cent anys de persones de l’any, al costat de figures d’un valor ètic especial, com Joan XXIII (1962) i Martin Luther King (1963), han estat elegits individus del costat fosc de la història com Hitler (1938) –que va vèncer la candidatura d’Einstein– o Khomeini (1979). Fins i tot Stalin ho va ser dues vegades (1939 i 1942). El 2001, Time va dubtar si escollir Bin Laden després de l’atemptat a les Torres Bessones: al final es van decantar per l’alcalde de Nova York, Rudolph Giuliani, en considerar que havia retornat la moral a la ciutat dels gratacels.
‘Time’ elegeix Trump com a ‘persona del 2024’, prescindint de la consideració moral
Certament, després del triomf aclaparador a les urnes del novembre, fins i tot els enemics de Trump són capaços de veure-li virtuts que abans no li trobaven. Des de Macron fins a Zelenski li posen la catifa quan passa. El president de la República Francesa li va donar tracte de president dels EUA quan encara no ha jurat el càrrec en la reobertura de Notre-Dame, i el president d’Ucraïna s’ha desfet en elogis abans d’anar a la Casa Blanca. Tot el que abans eren recels ara són felicitacions.
L’escriptor Elias Canetti va fer la millor definició de persona, parlant de si mateix: “Vull ser tolerant, sense passar res per alt; no perseguir ningú encara que tots em persegueixin; arribar a ser millor, sense adonar-me’n; arribar a ser més trist, però viure a gust; ser més alegre, ser feliç en els altres; no pertànyer a ningú, créixer en tots; estimar el millor, suportar el pitjor. I ja no odiar-me”.
Lee también
