“Volem decidir sobre el model, resoldre sobre permisos de residència de curta i llarga durada, sobre reagrupament familiar, sobre ordres d'expulsió, sobre llengua catalana i sobre el control de fronteres”. L'expresident Carles Puigdemont, quan va donar un toc d'atenció al Govern de Pedro Sánchez la setmana passada des de Brussel·les pel que Junts considera incompliments dels seus acords, va detallar què exigeix el seu partit en la negociació de la delegació integral de competències d'immigració a la Generalitat. Hi cal afegir assumptes com els permisos de treball.
La formació insisteix que el traspàs ha de ser real i recalca sempre que no n'hi ha prou amb una simple “encomanda de gestió”. “Delegació no és encarregar la gestió i la feina bruta a la Generalitat”, insisteixen.
Lee tambiénTurull advierte que aún faltan “flecos importantes” para el traspaso de inmigración
De tota manera, encara que l'expresident va fer referència a les ordres d'expulsió, des del partit matisen sempre que això és competència dels jutges. El que sí que vol fer JxCat una vegada tingui les competències és legislar en la matèria des del Parlament i poder incidir més en la matèria. En aquest sentit, l'expresident va apuntar que en una primera fase l'administració catalana ha d'utilitzar la normativa de l'Estat i després la que pugui aprovar la Cambra catalana.
De fet, en documents de treball de Junts sobre la matèria ja s'apunta que “per completar el traspàs” i acabar de desplegar les competències és precís que s'aprovi una llei catalana.
La formació postconvergent advoca per impulsar legislació catalana una vegada la Generalitat tingui les competències
Lee también
Fa poc més d'una setmana el Govern apuntava a la possibilitat que l'assumpte es tanqués en qüestió de dies o fins i tot hores, però Junts va advertir que encara queden “serrells importants” i fonts consultades assenyalen que esperen una resposta dels socialistes. “Hem avançat molt en la part administrativa, però en la part nuclear i política, la que té a veure amb el reconeixement del rol de Catalunya, no hem avançat res”, va revelar al respecte Puigdemont, que també va dir que el desacord té a veure “amb els conceptes delegació i integral”. La qüestió està encallada perquè el Govern no vol cedir la capacitat de decisió sobre els permisos a la Generalitat.
Abans que acabi l'any, segons l'acordat per PSOE i Junts, hi ha d'haver acord sobre el redactat de la llei orgànica que faciliti el traspàs a l'empara de l'article 150.2 de la Constitució.
Lee tambiénJunts y PSOE chocan ahora por el traspaso de competencias de inmigración a la Generalitat
La qüestió migratòria és una prioritat per a Junts y ocupaba un lloc preeminent sota l'epígraf de “repte demogràfic” als documents del congrés que va celebrar el partit a finals d'octubre. “Volem que hi hagi un abans i un després en la política migratòria, ens juguem molt com a país en aquella qüestió”, va explicitar en aquella línia l'expresident.
Davant opinions com les de Vox i Aliança Catalana –especialment aquesta força pot pescar al calador de JxCat–, que situen la immigració com un problema, Junts assenyala que “el problema està en la falta d'eines i recursos per gestionar-la” i integrar-la a la catalanitat. Per això, proposa “un model de drets i deures” pel simple fet d'estar empadronat a Catalunya.
JxCat propugna que s'hagi d'acreditar el coneixement del català “en un termini de temps raonable”
En concret, la formació propugna un nou “contracte social” i un “model català de ciutadania basat en drets i deures” a través d'un nou pacte nacional que, segons apunten, ha de ser “element bàsic que vertebri el compromís d'integració i de respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals que defineixen” la societat catalana. En aquell apartat, més enllà d'introduir l'obligatorietat d'aprendre català, també es volen incloure “valors cívics” vinculats a les societats occidentals com la democràcia o la igualtat entre homes i dones. “És una integració cívica, no una assimilació cultural”, diuen fonts del partit.
Una de les mesures que es recullen és que les persones migrants tinguin dret “a rebre classes gratuïtes de català a totes les franges horàries i cada dia de la setmana”. Volen que “aprendre català sigui un deure i s'hagi d'acreditar el seu coneixement en un termini de temps raonable”. “Això garanteix el dret a ser atès en català a tots els ciutadans”, afegeixen. També engloben en aquell apartat als expats i nòmades digitals de Barcelona.
Lee también
A la campanya electoral del 12-M, Puigdemont ja va donar algunes pistes i va parlar llavors de “coresponsabilitzar” les empreses que les persones nouvingudes aprenguin català. “Cal coresponsabilitzar a a les empreses que buscaran la mà d'obra. No es poden desentendre d'una responsabilitat que afecta a un dret fonamental com l'opció lingüística, reconegut per la llei”, va apuntar l'expresident.
Sobre l'àmbit lingüístic, en l'Estatut s'assenyala que tots els ciutadans tenen “el dret i el deure” de conèixer el català i el castellà i que els poders públics “han d'establir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure”.
Lee también
D'altra banda, els postconvergents pretenen que els Mossos d'Esquadra i les policies locals siguin la policia de referència per a les persones que arriben i que l'administració sigui la Generalitat i no el Govern. “Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre el català i el país que ha de respectar i saber que el trepitja és Catalunya”, va dir aquesta setmana en el ple del Congrés Miriam Nogueras.
A tot això, s'afegeix la petició de crear una agència integral que es converteixi en finestreta única de l'administració catalana per gestionar tot el relatiu a la qüestió migratòria i també que sigui l'ens de referència entre l'àmbit local i la Generalitat. Avui dia el Govern en té una de creada jurídicament però no ha operat mai.
Lee tambiénLa agencia de inmigración catalana fantasma
