Recosir amb imperdibles

El que semblava que seria un passeig militar d’Oriol­ Junqueras per presidir ERC ha acabat sent una dura batalla, en la qual les faccions en litigi no s’han estalviat acusacions, cops baixos i agressivitat incontrolada. La sensació de ser pocs i malavinguts queda com a pòsit de la campanya congressual, així que o fan esforços totes les parts o aquests enfrontaments els poden passar factura a les urnes.

Al final, Junqueras ha aconseguit ser elegit per només un grapat de vots. Un dels que amb tota seguretat no l’han votat és Josep Maria Jové, un dels seus homes de confiança en el procés i a la Conselleria d’ Economia, ja que va ser el seu número dos en qualitat de secretari general del departament. Jové va donar suport a Nova Esquerra Nacional, perquè pensava que havia arribat el moment de renovar lideratges a la cúpula del partit. La seva figura resulta especialment rellevant, ja que el president del grup d’ERC al Parlament és el polític que ha negociat amb Salvador Illa a Catalunya i amb Félix Bolaños a Madrid els acords entre socialistes i republicans. Al Govern central hi ha preocupació pel seu relleu, perquè costa temps i esforços establir relacions fluides entre dirigents de partits.

A les organitzacions polítiques, les discrepàncies es penalitzen, així que dissentir del líder es considera una deslleialtat imperdonable. Adenauer deia que en política l’important no és tenir raó, sinó que te la donin. I no donar-la a qui mana té riscos. Jové és un home hàbil que pot fer tots els papers de l’auca, però l’estrip d’ERC és massa gros perquè el tornin a elegir com a sastre.

El triomf de Junqueras tampoc no suposarà acostar les posicions en l’independentisme. Carles Puigdemont i Junqueras no és que no es puguin veure, és que directament no se suporten des dels fets del 2017. Ni el pas del temps ni el canvi d’escenaris no han permès millorar aquesta relació. Entre tots dos es miren amb recel, es marquen i aspiren a menjar-se l’espai polític de l’altre. El problema és que aquesta batalla cruenta de l’independentisme afecta la governabilitat d’ Espanya. Aquest país en té tants d’estrips que ja no es poden dissimular amb imperdibles.