Hi ha dies que no tenen perdó i dies que perdones. Per al Barça el partit davant l'Atlético va ser dels segons. Perquè ho va fer tot per vèncer menys traduir el seu notable joc en el marcador. I ja sap que el futbol no va de mereixements sinó d'esdeveniments. L'equip de Flick va recuperar la intensitat i el futbol però no la voracitat realitzadora que l'havia catapultat en la classificació. Al final una derrota cruel i injusta que va arribar en l'últim segon quan Sorloth va transformar l'1-2 que deixa a l'Atlético líder en la classificació i que suposa la primera victòria de Simeone en terreny barcelonista. Tercer revés consecutiu dels blaugrana a Montjuïc. Lògicament així no es pot guanyar una Lliga.
Però fent només un gol, el d'un Pedri meravellós, no va ser suficient. El Barcelona va tenir fins a set ocasions clares per només tres de l'Atlético però unes vegades Oblak i d'altres rematades defectuoses van deixar als blaugrana sense res. En canvi, De Paul i Sorloth no van tenir pietat.
Pedri va avançar a un Barça superior però després va empatar De Paul després d'una fallada de Casadó
Després de guanyar només un partit dels últims sis en el campionat Hansi Flick va prendre decisions de pes. Absent Lamine Yamal, el tècnic alemany va decidir sacsejar la seva coctelera. Podia haver apostat per Ferran Torres i ja està però es va decidir per Fermín. El va col·locar al flanc esquerre i va traslladar Raphinha a la dreta. No només va fer això sinó que va treure de l'onze a Olmo, que havia baixat el seu rendiment en les últimes trobades, i es va decantar per Gavi com a mitjapunta. Amb Fermín i Gavi el Barça es garantia un extra de desig, de grapa, d'intensitat. Ho necessitava després de sortides sense tensió com el dia del Leganés.
Davant hi havia un Atlético que venia llançat, amb onze victòries consecutives en totes les competicions, i que havia atrapat a la taula al Barcelona. Però des del xiulet inicial es va veure que volia més el Barça, que enviava el Barça, que estrenyia el Barça. Onze xacals en la pressió. Onze jugadors abocant el camp cap a la porteria d'Oblak. Amb extrems ben oberts i una pluja de centres cap al cor de l'àrea. Raphinha armava la cama i topava amb el peu de Gallagher quan el tret transportava aroma de gol. Iñigo Martínez feia treballar el porter blanc-i-vermell. Gavi s'elevava i cabotejava fora.
L'Atlético surt de Montjuïc com a líder i Simeone per fi guanya en terreny barcelonista
No eren ocasions superlatives però sí una constant sensació de perill i sobretot de superioritat. Les estrelles de l'Atlético ni l'oloraven i el Barça s'anticipava en totes les jugades, amb una hiperactivitat que feia recordar la de principi de temporada.
Quan tocava pausa prenia el comandament un brillant Pedri, que movia la pilota i es movia ell, que passava i sortia, que no parava quiet i que semblava ballar amb sabatilles de ballet. En una jugada així va arribar el gol que va obrir el marcador. Va anar al tall de la mitjana hora quan el canari va connectar amb Gavi. L'andalús es va girar provant una ruleta que se li va marxar llarga. Però per allà es va internar Pedri per agafar la pilota i allotjar-la a la xarxa amb una rematada rasa.
El gol feia justícia al joc i alegrava la vetllada a Montjuïc, amb el públic, més enllà de debats sobre la grada d'animació, aclamant el gol i escalfant un ambient que en aquest recinte sempre tira a fred.
Era complex, tot i això, mantenir aquell nivell de pressió. Per concentració i per cames semblava normal patir alguna desconnexió i és el que es va produir a les acaballes de la primera meitat quan l'Atlético va enllaçar un parell de jugades amb sentit encara que sense acabament. Els de Simeone ni van rematar fins al descans amb un Julián Álvarez que amb prou feines havia intervingut. Difícil fer menys que l'Atlético en aquesta fase de la trobada, però el partit no estava ni de bon tros resolt.
Calia remar per lligar-lo. A prop va ser de posar-li el fermall Fermínn però es va trobar amb les cames d'Oblak després d'un servei magnífic de Pedri. Llàstima que el del Campillo no estigui amb confiança en la rematada aquesta temporada. Al contrari que Raphinha, que també va vorejar el segon amb una vaselina al travesser després d'un altre passi genial de Pedri. Mereixia el Barça ampliar la renda, però el que va arribar va ser l'empat després d'un mal rebuig de Casadó, forçat, que va aprofitar De Paul per embocar des de la frontal de l'àrea. Era el primer tir a porteria de l'Atlético. Màxima eficàcia després de perdonar el Barcelona. Un cop dur. Per combatre'l el Barça va moure peces i van entrar Om i Ferran Torres mentre l'Atlético tornava a la cova per tapar més forats que amb la loteria. Això sí quan va sortir va tenir l'1-2. Si no ho va aconseguir va ser perquè Peña va desviar amb el peu una rematada franca de Barrios. En l'origen, un altre error de Casadó.
El partit es trobava al filferro i ara era Olmo el que es quedava a un pam del gol. L'equip blaugrana va acabar la trobada trucant a la porta però sense fer-la caure. En la penúltima Raphinha, sense angle, no va poder batre Oblak i en l'última el porter va engegantir per desbaratar un xut de Pedri. Per a com Sorloth va fer diana al final de l'afegit. Un càstig rotund i que deixa al Barça destrossat.
