Nit de bingo al Don Pelayo

Voleu impressionar una antropòloga del mateix Boston de passada per Barcelona? Enyoreu la transició democràtica? Us agradaria convidar a gambes, filet amb foie i cava la vostra nòvia per la nit de Cap d’Any, però no hi arribeu?

Aquest és el vostre article!

Captius i desarmats dissabte per la derrota del FC Barcelona, dues ànimes en pena vam anar a parar, passada la mitjanit, a un establiment acollidor, el nom del qual prometia èpica: Bingo Don Pelayo (no s’ha de confondre amb el vi de la casa d’una taverna maragata).

Quants records al franquejar la porta i veure que no hi havia cap taula lliure! Ens vam asseure en una d’ocupada per dues dones –el gènere biològic predominant a la sala– i vam posar sobre la taula dos bitllets de 50 euros com si fossin dues postals de Bilbao.

El bingo ja no és el que era. Quin ritme! Quines presses! D’entrada, els números els canta una veu d’intel·ligència artificial un punt autoritària i exempta de la sensualitat de les grans veus del bingo barceloní del segle XX. Cada cartró costava dos o tres euros i a més de la línia i el bingo sovintejaven premis especials de quatre dígits per a qui fos capaç de polvoritzar rècords.

Entre partida i partida, una dona de la taula llegia l’última novel·la d’Eduardo Mendoza, i si esmento això és per dignificar el col·lectiu binguer i de passada donar-li una alegria a l’autor. La seva amiga, en canvi, es va quedar en dues oca­sions a un número del premi, i per un moment vaig témer que pogués culpar-nos de l’infortuni i li donés per engegar-nos un mal d’ull o fer-nos fora de la taula, allà on els cent euros minvaven.

Vam perdre la pasta en menys d’una hora, però vam descobrir que hi ha una altra nit de Cap d’Any possible. Per 35 euros, vet aquí el menú Don Pelayo per a Cap d’Any: snacks, crema de ceps amb carxofa confitada i vel ibèric amb ou a baixa temperatura, turnedó de rap bullabessa, gambot i escames de vieira, f ilet de vedella Rossini amb foie al pedro ximénez, tronquet de Sant Silvestre, cava i raïm de la sort.

Casats, insolvents o no, es queixa la vostra esposa que no la sorpreneu mai? Aquesta és la vostra!