L’avió de les línies aèries de l’ Azerbaidjan que es va estavellar dimecres al Kazakhstan podria haver rebut l’atac d’un míssil antiaeri disparat des de la república russa de Txetxènia abans del sinistre, segons fonts pròximes al Govern de l’ Azerbaidjan i a la investigació en curs citades per l’agència Reuters i pel canal Euronews. 38 persones van morir en l’aterratge d’emergència, a tres quilòmetres de la pista de l’aeroport kazakh d’ Aktau, mentre que 29 van sobreviure, però algunes van ser hospitalitzades en estat greu.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir ahir que “seria un error avançar qualsevol hipòtesi abans de les conclusions d’una investigació”. Tot i això, fonts azerbaidjaneses pròximes a la investigació van dir a Reuters que els resultats preliminars mostraven que l’avió va ser impactat per un sistema de defensa antiaèria rus Pantsir- S, i que el seu sistema de guiat GPS va ser paralitzat per sistemes de guerra electrònica. Malgrat això, el president de l’ Azerbaidjan, Ilham Alíev, no va voler treure’n conclusions.
El fuselatge de l’avió mostra forats possiblement provocats pels fragments d’un míssil antiaeri rus
L’avió, un Embraer 190 –de fabricació brasilera–, s’havia enlairat de la capital azerbaidjanesa, Bakú, dimecres al matí, i es dirigia a Grozni ( Txetxènia), on pel que sembla va trobar una densa boira. Després de dos intents d’aterratge, hauria estat desviat, moment en què, segons va dir un testimoni a la televisió russa, citat per la BBC, “alguna cosa va explotar... I va saltar part del revestiment de l’avió”, que va ser redirigit a l’aeroport d’ Aktau, al Kazakhstan, de manera que va haver de sobrevolar el mar Caspi. El control aeri rus hauria denegat el permís per aterrar als aeroports de Makhatxakalà i Mineràlnie Vodi.
El primer ministre kazakh, Qanat Bozymbaev, va dir que no podia confirmar ni negar la hipòtesi del míssil, mentre que el Ministeri de Defensa rus va guardar silenci. A les xarxes socials es van difondre imatges d’impactes a la part posterior del fuselatge, aparentment de fragments producte de l’explosió d’un míssil. Un popular blogaire militar rus, Iuri Podoliaka, va dir que els forats eren semblants als causats per “un sistema de míssils antiaeris” i que “tot apunta a això”.
Hi ha la circumstància que Txetxènia és objecte d’atacs amb drons des d’ Ucraïna. El mateix dimecres al matí en va tenir lloc un. Jamzar Kadírov, oficial de seguretat i nebot del líder txetxè, Ramzan Kadírov, va anotar aquell dia a Instagram que “tots els drons van ser abatuts amb èxit”.
Les autoritats d’aviació civil russes van dir que els pilots haurien desviat l’avió després d’una col·lisió amb ocells, un extrem descartat per experts consultats per l’agència Reuters, que van assenyalar que un fet així no hauria obligat a desviar l’aparell. Altres versions van especular que, després d’un atac amb míssils per error, les autoritats russes haurien preferit enviar l’avió a una altra banda, passés el que passés travessant el mar Caspi.
Per la seva banda, el fiscal kazakh a càrrec de la investigació, Timur Suleimenov, va dir que la caixa negra corresponent a les dades de vol havia estat recuperada. El Brasil, com a país fabricant de l’aparell, va enviar al Kazakhstan tres investigadors de la seva força aèria.