Per dotzè any consecutiu, organitzat per la secció d’Edició, la redacció de La Vanguardia ha votat la paraula de l’any, tenint en compte possibles diferències entre les llengües catalana i castellana. No es tracta de trobar un neologisme atractiu, sinó de triar una paraula, nova o vella, que resumeixi des del punt de vista informatiu una de les notícies principals i més significatives de l’any que s’acaba.
Tot i això, aquest 2024 la paraula guanyadora en totes dues llengües ha estat dana , les sigles lexicalitzades de depressió aïllada en nivells alts. La tragèdia que viu el País Valencià a causa de la dana que va afectar una àmplia zona central d’una manera mai vista a casa nostra els últims decennis ha estat la raó principal perquè els redactors l’hagin triada com a paraula informativament més rellevant de l’any 2024.
Les més votades
- dana
- genocidi
- llogateres
- sequera
- woke
Com a bona sigla, caldria escriure-la amb majúscules, DANA, però és sabut que les sigles que són de fàcil lectura, és a dir, que són un acrònim, si tenen un ús general elevat entre els parlants, acaben lexicalitzant-se i entrant als diccionaris com una paraula més.
Històricament, és el cas de sigles lexicalitzades com radar ( radio detecting and ranging ), ovni (objecte volador no identificat), làser ( light amplification by stimulated emissions of radiation ), pime (petita i mitjana empresa) o sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida).
En una primera fase, algú va proposar de votar ‘El Ventorro’, el restaurant on estava desaparegut Mazón
És per això que, arran de la popularització del nom d’aquest fenomen meteorològic a causa de tot el que ha comportat, comporta i comportarà a les zones afectades, l’Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) ja la va incloure com a nom comú en l’actualització anual del seu diccionari, que va fer a primers de desembre. En català, va ser una de les propostes per a neologisme de l’any (UPF i IEC) i, com que també va guanyar la votació, passa automàticament a la Secció Filològica, perquè n’estudiï la inclusió al DIEC.
En tot cas, atesa la magnitud del fenomen i les conseqüències, la secció d’Edició de La Vanguardia de seguida va decidir fer-ne la lexicalització en totes dues llengües, perquè és evident que, d’aquesta dana i d’altres danes que vindran, en parlarem a bastament. El mot és un bon exemple de sintetització de la tragèdia valenciana. En una primera fase, algun votant va proposar com a paraula de l’any El Ventorro , el nom del restaurant on estava desaparegut el president Carlos Mazón. Cal reconèixer que hauria estat la manera de centrar els fets en la incompetència política, sense perdre el sentit de l’humor.
GENOCIDI. Conseqüències dels bombardejos israelians a la ciutat de Gaza
Relacionat amb els fenòmens meteorològics i l’emergència climàtica, expressió que va ser triada en castellà el 2019, trobem en la quarta posició de la llista la paraula sequera , tant en català com en castellà. Aquest any es dona la circumstància que totes dues llistes són pràcticament calcades, no ha aparegut cap paraula significativament associada amb una de les dues llengües. Amb les pluges de l’estiu i la tardor, la possibilitat de restriccions d’aigua ha quedat aparcada de moment, però la sequera és una realitat cíclica i persistent que cal abordar de cara per a futurs episodis.
La segona posició l’ocupa la paraula genocidi , que sintetitza amb força precisió el que està passant a la franja de Gaza amb la població palestina per part de l’exèrcit d’Israel. Posar nom a les coses és un pas important que ajuda a trobar-ne el remei. Ja ho veurem, perquè Ucraïna va ser una de les paraules del 2022, i al país europeu s’hi ha mogut ben poca cosa.
En cinquena posició entra ‘woke’, el corrent que denuncia les formes d’injustícia i discriminació
En tercera posició s’hi ha col·locat la paraula llogateres , en clara referència al Sindicat de Llogateres. Amb el lema “Un lloguer digne”, les mobilitzacions per a la contenció del preu dels lloguers de l’habitatge són cada vegada més nombroses, i denoten una de les principals preocupacions de bona part de la població. El jovent, i els no tan joves, es veuen abocats a destinar una part molt elevada dels seus sous precaris per pagar el cost d’un pis, quan es tracta d’un dret que, en principi, la Constitució hauria de garantir. La multitudinària manifestació del 23 de novembre encara no ha donat fruits importants.
A la cinquena posició d’aquesta llista curta s’hi ha enfilat woke , paraula anglesa que ha adquirit sentit internacional. Encara no figura en cap dels diccionaris de referència, però el Termcat sí que la recull, amb aquesta definició: “Relatiu o pertanyent a un corrent de pensament que denuncia totes les formes d’injustícia i de discriminació que sofreixen les minories ètniques, sexuals o religioses”. També n’explica l’origen: “La forma woke va néixer lligada al moviment afroamericà pels drets civils amb l’eslògan ‘Stay woke’, literalment ‘Estigues despert’.” Tot i la vinculació amb els Estats Units, és evident que de minories discriminades n’hi ha a tot arreu, i que la paraula pot fer fortuna en altres àmbits de reivindicació social i cultural.
LLOGATERES. Manifestació per l'habitatge digne
Altres paraules que apareixen en posicions posteriors són trumpisme , en clara referència al guanyador de les eleccions dels EUA; dron , aquest aparell volador que ha desenvolupat tot d’aplicacions bèl·liques; polarització , un fenomen cada cop més present en la política occidental, i no només al país de la Tia Molly, i fango , una de les paraules destacades del discurs del president Pedro Sánchez quan va reaparèixer després de cinc dies de reflexió, paraula que bé podria entroncar amb la dana del País Valencià.
Tot i que monstre va rebre alguns vots, no era una paraula prou significativa per assenyalar el cas Pelicot, difícil de sintetitzar en una sola paraula o expressió, tot i ser una de les notícies més esborronadores d’aquest 2024, perquè ha aconseguit que “la vergonya canviï de bàndol”.
Entre cervells podrits i mocosos
Les paraules d'altres mitjans i diccionaris
La dana també ha estat la paraula de l’any en castellà triada per la Fundéu-RAE, que s’ha imposat folgadament en una llista de dotze mots: alucinación, fango, gordofobia, inquiokupa, mena, micropiso, narcolancha, pellet, reduflación, turistificación, woke. Es dona la circumstància que aquesta fundació de la llengua espanyola ja va proposar dana a la llista de paraules de l’any del 2019, però encara no era un mot prou present en el llenguatge general.
El neologisme de l’any en català, que es proposa per votació popular des de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, també ha estat dana. L’IEC, doncs, haurà d’estudiar si inclou al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) aquesta nova paraula provinent d’unes sigles. Més de 10.000 persones han participat en aquesta votació, en la qual no-binari no-binària és la que ha quedat segona, i cancel·lar, la tercera. Les propostes de la llista es completaven amb altres mots, com el fàrmac fentanil, la teoria filosòfica presentisme i l’expressió que es fa servir en alguns comerços i locals hora tranquil·la.
A l’estranger, la dana no ha tingut la mateixa repercussió que a Espanya i és per això que les paraules triades van per una altra banda. Pels diccionaris d’Oxford, l’expressió de l’any és brain rot, que literalment vol dir podridura del cervell o podridura mental, i que podríem traduir com a cervell podrit. Fa referència al fenomen de consumir un excés de continguts de poc valor a les xarxes socials. Un exemple il·lustratiu: “Amb tantes hores mirant bestieses, tinc el cervell podrit”.
Cambridge, en canvi, ha votat el verb to manifest (manifestar-se), que es va consultar 130.000 vegades al seu diccionari en línia. La paraula ha adquirit un nou significat en anglès, que il·lustren així: “Quan intèrprets famosos, atletes estrella i empresaris influents afirmen que han aconseguit alguna cosa perquè ho van manifestar, estan utilitzant aquest verb en un sentit més recent: utilitzar pràctiques específiques per centrar la teva ment en alguna cosa que vols, intentar que esdevingui una realitat”. I afegeixen: “El 2024, el verb to manifest va passar d’utilitzar-se principalment a la comunitat d’autoajuda i a les xarxes socials a ser esmentat àmpliament als mitjans de comunicació convencionals”.
Pels diccionaris Collins, la paraula de l’any ha estat brat, que en sentit recte vol dir mocós o mocosa, però que justament ha adquirit un nou sentit. Els de cal Collins ho defineixen així: “Caracteritzat per una actitud confiada, independent i hedonista”. Aquesta nova accepció s’inspira en el disc homònim de Charli XCX, que ha quedat tercer en la classificació musical de La Vanguardia: “Més que un àlbum de gran èxit, brat és un fenomen cultural que ha ressonat entre la gent de tot el món i el brat summer es va consolidar com una estètica i una forma de vida”, que es podria concretar a viure sense lligams i desafiant les convencions.
I la paraula de Merriam-Webster, polarització, també apareixia entre les finalistes d’altres llistes, com la de La Vanguardia. Aquesta és la definició del diccionari nord-americà: “Divisió en dos bàndols clarament diferenciats; especialment, quan les opinions, les creences o els interessos d’un grup o societat ja no segueixen una gradació, sinó que es concentren en extrems oposats”. El diccionari l’explica com un símptoma clar del que ha passat a la política dels Estats Units. I ho il·lustra amb exemples com aquest: “Les eleccions presidencials del 2024 han deixat el nostre país més polaritzat que mai”.
