2025: a mirar el costat bo de la vida
LA COIMÈDIA HUMANA
Si teniu el costum de llegir diaris i columnistes com jo –o, pitjor encara, de fer-nos cas–, és possible que la vostra visió del que ens espera el 2025 i més enllà sigui una mica pessimista. Fins i tot pot ser que s’escampi el pànic.
Ja n’hi ha prou. Almenys per avui. L’escepticisme és una virtut en un periodista, i potser ara més que mai amb tanta fake news i tants mentiders al poder. Però vull creure que soc una persona optimista per naturalesa. Ho vull creure perquè transitar per la vida amb esperança és més agradable que fer-ho amb pors, queixes o lamentacions. Per tant, avui intentaré ser fidel a la persona que vull ser, ometré el meu costat fosc i oferiré una petita llista de motius per encarar l’any entrant amb il·lusió.
Primer, viurem més anys! Bé, no ho sé, però tot indica que la longevitat s’estendrà pel món i això ha de ser una cosa bona. Tret que els científics es passin, esclar, i ens vegem condemnats a conviure amb la incontinència i la decrepitud vegetal els últims 30 dels 120 anys que viurem.
Perdó. Un lapsus en el meu propòsit d’any nou. Tornem a allò que els crucificats a La vida de Brian en diuen, amb un optimisme heroic, “ the bright side of life”, el costat bo de la vida.
Estan passant coses fantàstiques en la medicina. Vacunes contra el càncer, per començar, fetes a mida segons el perfil genètic de cada pacient. Encara estan en fase experimental, i no prevenen la malaltia, com les de la pòlio, però prometen reduir, i molt, els índexs de mortalitat.
Més consolidat i, literalment, més visible és l’impacte de l’Ozempic, una medicació per perdre pes. Milions de persones s’han injectat aquesta poció màgica i funciona. En suprimir la gana, o almenys la gola, l’ Ozempic combat la diabetis i els problemes del cor, i hi ha investigadors que pensen que podria prevenir l’alzheimer i la depressió.
Els efectes de l’ Ozempic han estat especialment notables als EUA, el país on hi ha més grassos. Potser d’aquí a poc podrem anar a un centre comercial a Oklahoma, Iowa o Florida sense preguntar-nos si hem entrat per error en un congrés de lluitadors de sumo.
L’impacte polític també podria ser interessant. Tinc la teoria (no gaire científica, ho confesso) que els individus que voten per Donald Trump pesen una mitjana de vint quilos més que els que hi voten en contra. L’ Ozempic podria ser l’arma secreta dels seus rivals en el cas no descartable que Trump es proposi de canviar la Constitució, com Daniel Ortega o Putin, per presentar-se a la presidència una tercera vegada.
L’Ozempic podria ser l’arma secreta dels rivals de Trump, si es pogués tornar a presentar
Xarxes socials. Poca gent dubta que aquest fenomen ha contribuït de manera admirablement eficaç a la imbecilització del món. I a problemes de salut mental, particularment entre gent jove. Reconèixer el problema és un bon començament, però Austràlia ja pren mesures. El Govern australià ha presentat un projecte de llei segons el qual s’imposaria un límit d’edat per a l’ús de plataformes com Instagram, TikTok o el cada dia més passat de moda Facebook.
Els nois de menys de 16 anys no hi podran accedir. El més bo, i intel·ligent, és que, si es violés la llei, el càstig cauria sobre les empreses que operen les xarxes i no els pares o els fills. Aquesta és la teoria. Veurem si funciona. En qualsevol cas, la resta del món hauria d’estar atenta al que passa a Austràlia aquest any. Si la iniciativa funciona, podríem considerar la possibilitat d’endarrerir uns anys l’extinció de l’espècie humana, o almenys el retorn a la barbàrie.
Anem al turisme, tema que ens afecta aquí, a Barcelona, on tenim activistes tan ferotgement en contra que han arribat a l’extrem de disparar pistoles d’aigua ( aqüiterrorisme?) Contra visitants estrangers. La salvació podria arribar del Nord. Les agències de viatges i les línies aèries anticipen que aquest any es consolidarà una tendència a viatjar a llocs on el sol no pica tan fort com a la Mediterrània.
Hi ha un interès creixent per anar de vacances a llocs com Grenlàndia, Islàndia, Alaska, Noruega i les Illes Fèroe. El canvi climàtic podria accelerar l’appeal del fred. A llarg termini podria ser que Reykjavík o Nuuk atreguin més turistes que la capital catalana. En aquest cas, la serenitat del carrer es recuperarà a canvi de la ruïna. Alerta, pistolers, amb el que desitgeu.
Finalment, la intel·ligència artificial. El 2025 podria ser l’any en què perdem la por de la IA i la comencem a estimar. Els avenços que veiem en la salut i en la ciència en general es deuen, i es deuran més i més, a la velocitat amb què màquines com el superordinador de Barcelona processen quantitats de dades que ni Einstein no hauria imaginat que fos possible.
A llarg termini Reykjavík o Nuuk podrien atreure més turistes que la capital catalana
En l’agricultura, sistemes d’IA ajuden petits agricultors a l’Àfrica i Àsia a predir patrons climàtics amb una precisió sense precedents, cosa que redueix les pèrdues de cultius i garanteix la seguretat alimentària de milions de persones. La IA també ha democratitzat l’accés al coneixement. Ja s’han adoptat plataformes que la fan servir en països en desenvolupament, oferint classes ajustades al ritme d’aprenentatge de cada estudiant.
La productivitat en la feina també augmentarà, cosa que reduirà la necessitat de mà d’obra humana. Això pot ser bo, permetent-nos vides amb més lleure, sempre que les empreses comparteixin els beneficis amb qui treballi menys hores (difícil) o que els governs (menys improbable) les obliguin a fer-ho.
Per exemple, en el periodisme. Òbviament els escrivents tenim els dies comptats. Potser la ment humana encara serà necessària per trobar idees brillants, per exemple, per a columnes com aquesta. Però redactar-les, ho farà igual de bé o millor la IA. En aquest cas, que ens paguin el que ens paguen ara per les idees i després, en comptes d’haver de suar sang durant hores davant un ordinador, que ens deixin fer la migdiada, oi?
Mentrestant, us deixo amb la frase encoratjadora que m’acaba de suggerir Chat GPT per acabar aquest article: “La humanitat, amb tot el seu caos i el seu geni, encara té molt a oferir”. Uff, gràcies, IA! Gràcies. Quin alleujament.