A la seva carta als Reis d'Orient per a aquest 2025, el PP ha demanat com a primer regal, que en aquest cas és un objectiu polític pel qual Alberto Núñez Feijóo i els seus es comprometen a treballar sense parar, que caigui el “mur” construït pel president del Govern, Pedro Sánchez, en la seva investidura i que els espanyols tornin a les urnes.
A aquell pla d'acabar amb els dos blocs en què es divideix el Congrés i mostrar que la majoria parlamentària no és d'esquerres i el PNB i Junts estan desubicats, per la qual cosa poden tornar sempre que vulguin al seu espai natural de centredreta, on –albricias!– seran rebuts amb els braços oberts, dedica l'executiva de Gènova la majoria dels seus esforços.
El líder de l'oposició reunirà a Astúries els seus presidents autonòmics per presumir de gestió
Es va comprovar en la votació per tombar l'impost a les energètiques amb què va concloure l'últim ple del 2024, en el qual els nacionalistes bascos i catalans no van posar cap objecció en coincidir no només amb el PP sinó també amb la ultradreta de Vox, i es tornarà a evidenciar en la negociació de la llei d'habitatge que Feijóo vol portar a les Corts en l'inici del nou any i per a la qual els populars ja han iniciat les seves maniobres d'aproximació. Fonts populars van presumir ahir de legislar des de l'oposició i van anunciar que Feijóo reunirà els seus presidents autonòmics l'11 i el 12 de gener a Astúries per “endinsar-se en les polítiques que redundin en l'interès general” .
“Comptem amb tots menys amb EH Bildu per tirar endavant les nostres polítiques”, anuncien fonts de la direcció nacional, perquè “tots els diputats representats són vots”. Aquest és el pragmatisme, amb les úniques línies vermelles del rebuig d'una amnistia de la qual en el PP es parla cada vegada amb més sordina i al finançament singular per a Catalunya pactat pel PSC amb ERC, l'únic en el que semblen estar d'acord tots els barons populars, que s'ha acabat imposant.
L'estratègia de Gènova és continuar demostrant que la majoria del Congrés no és d'esquerres
Però encara que aquesta realpolitik s'ha anat filtrant a poc a poc en els missatges de la cúpula popular, una vegada païda la frustració de quedar-se a quatre escons de la majoria absoluta en les generals del 2023, hi continua havent veus discordants que porten a col·lació els vells ideals: “gràcies a Déu, com no em toca a mi, no m'he de ficar. Però ja saben el que opino del que estan fent els independentistes amb l'Espanya de tots”, va exclamar el Nadal passat Isabel Díaz Ayuso.
Si la presidenta de la Comunitat de Madrid s'ha erigit en guardiana de les essències de la doctrina que emana de la FAES de José María Aznar és, en bona mesura, perquè s'ho permet la seva majoria absoluta i no passa els conflictes de companys seus que han de veure-se-les amb Vox per aprovar els pressupostos i que, com l'extremenya María Guardiola, estan obligats a exhibir un contorsionisme dialèctic, com demostren les anades i vingudes de la llei de concòrdia que li exigeix en peça la ultradreta, digne de Plató.
Els populars proven d'acostar postures amb Junts i el PNB perquè s'aprovi el seu pla d'habitatge
Tot i això, les amenaces de Vox, entossudit que el PP no permeti la regularització dels migrants irregulars ni el repartiment dels menors no acompanyats que arriben a les Canàries entre les altres comunitats autònomes, no semblen preocupar en l'entorn de Feijóo, que, almenys de cara a la galeria, dona curs als seus líders territorials perquè negociïn com millor els convingui els comptes d'aquest any i no es plantegen precipitar-se un avanç electoral en cap de les regions on han trencat amb els de Santiago Abascal per comprovar si la maquinària està ben greixada de cara a les anhelades generals.
Tot i així, on la crisi migratòria pot donar un tomb als plans de Gènova és justament a les Canàries, el president del qual, Fernando Clavijo, de Coalició Canària, governa gràcies a una aliança amb el PP i ja no sap a qui encomanar-se perquè l'Executiu central i l'oposició arribin a un acord que mitigui el drama.
Malgrat la ruptura amb Vox, el PP no anirà a eleccions en cap autonomia i resisteix la pressió a les Canàries
Sigui com fos, Feijóo espera que la pujada de gener se li faci molt costeruda a Sánchez i si en matèria econòmica el 2025 ha començat amb alces en l'IVA de productes bàsics i a la factura de la llum, males notícies per a la butxaca, l'agenda judicial que tenen el PSOE i la Moncloa representi un obstacle del tot insalvable.
“El mur pot caure, no estem condemnats a viure enfrontats socialment a Espanya”, va augurar Sémper. En una primera valoració del curs, el portaveu del PP va assegurar que els “problemes i polèmiques” que afecten l'Executiu aniran en augment i que a la seva “palmària inestabilitat parlamentària” se li afegirà la desfilada per “jutjats i audiències provincials” d'antics i actuals càrrecs socialistes i familiars de Sánchez. En aquest context, el PP oferirà una oposició que, a més d'exercir el “control rigorós” a l'acció del Govern, es presentarà com l'“alternativa” a la “divisió i l'enfrontament continu”, va argumentar Sémper, per crear “una política que torni a dir la veritat, sent conscients de les dificultats que comporta”. “El compromís del PP –va afirmar– és que la política torni a ser una cosa a la qual puguem sortir amb esperança i il·lusió”.
No es pot dir que no són bons propòsits.
Gènova no tem tensions internes a compte de Junts
Vots, sí; cessions, no. Aquest és el marc que s'ha imposat aquest 2025 el PP per continuar explorant acords parlamentaris amb Junts sense que això tingui conseqüències internes per al partit, en el si del qual hi ha veus radicalment contràries a qualsevol acostament als independentistes catalans. I no només la d'Ayuso, sinó també en la direcció de la formació a Catalunya. “Necessitem els vots de molts grups i el que ens guiarà serà pensar en els ciutadans”, va afirmar divendres passat Carmen Fúnez després de visitar un mercat al barri de l'Arganzuela de Madrid. Preguntada per La Vanguardia sobre si existeix el temor que aquells acords amb Junts creïn tensions entre les diferents sensibilitats que acull el PP, la vicesecretària d'organització del PP va diferenciar entre les coincidències en matèria econòmica amb els de Carles Puigdemont i les prebendes que, des del seu punt de vista, va atorgar el líder del PSOE per aconseguir la seva investidura: “Qui va fer un acord de govern amb Junts va ser Sánchez”, que ara “està buscant una fotografia” amb l'expresident per renovar el seu suport, va denunciar.