Els nou jutges del Tribunal Suprem tenen a les mans el futur de TikTok als Estats Units, un mercat en què 100 milions d’usuaris es perden amb regularitat en el seu scroll infinit. Divendres,
10 de gener, arriba a la màxima instància judicial el cas que
determinarà la constitucionalitat d’una llei aprovada al Congrés que prohibirà l’app al país mentre continuï sent propietat xinesa.
La mesura obliga la companyia matriu, ByteDance, a vendre la xarxa social als EUA per continuar operant al país. Entrarà en vigor el 19 de gener, un dia abans de la presa de possessió del president electe Donald Trump, que ha demanat al Suprem que suspengui temporalment l’aplicació d’aquesta llei per arribar a una “solució negociada” quan estigui en el poder. “Per què voldria desfer-me de TikTok?”, va dir en una publicació a la seva plataforma, Truth Social, acompanyada d’un gràfic en què presumia de la seva popularitat a la xarxa social.
El president electe, molt popular en aquesta xarxa, prendrà possessió l’endemà de la decisió judicial
La inèdita prohibició va ser aprovada a l’abril per àmplies majories bipartidistes a la Cambra de Representants (360 a 58)
i el Senat (79 a 18), i signada
pel president Joe Biden, que
es va obrir un compte a TikTok durant la campanya electoral, conscient de la seva influència entre els joves.
Els congressistes, que també van prohibir l’ús de l’aplicació entre funcionaris, van al·legar que la propietat xinesa suposa una amenaça per a la seguretat nacional americana, ja que les dades recopilades de milions de persones poden acabar en mans de Pequín, ja que per llei les empreses xineses estan supeditades a l’interès del règim. A més, els legisladors van citar la força de la potència estrangera per influir sobre la societat dels Estats Units mitjançant TikTok, i també els perills que representa per a la salut mental.
TikTok va presentar un recurs contra la prohibició, i va al·legar que suposa una “violació sense precedents” de la llibertat d’expressió, consagrada per la primera esmena de la Constitució. La petició va ser denegada pel Tribunal d’ Apel·lacions del Districte de Colúmbia, al qual la companyia va apel·lar i finalment el cas va ser admès a tràmit pel Tribunal Suprem.
A la seva demanda s’hi van afegir organitzacions com ara la Unió dels Estats Units per les Llibertats Civils, que va advertir que la mesura “tancarà un vast univers de contingut expressiu, des d’actuacions musicals i comèdia fins a política i actualitat”. Des de la seva aprovació, centenars de creadors de contingut s’han manifestat amb regularitat davant del Capitoli, temorosos de perdre una de les seves fonts d’ingressos si s’obliga les botigues d’aplicacions d’Apple i Google a esborrar TikTok de la seva oferta.
Segons un estudi de Pew Research, la llei afectarà el 17% dels adults que “regularment s’informen per TikTok” i tallarà l’enorme flux de publicacions fetes pels nord-americans, que van pujar 5.500 milions de vídeos a la plataforma només durant el 2023.
Malgrat el descontentament dels seus usuaris, l’anomenada llei de Protecció dels Nord-Americans contra Aplicacions Controlades per Adversaris Estrangers és producte d’un ampli consens polític, del qual Trump va participar en el moment de la seva aprovació, però amb el qual ara es mostra reticent, especialment després de la seva conversa recent amb el director executiu de TikTok, Shou Chew. En la seva petició al Suprem perquè ajorni la seva entrada en vigor, no cita la primera esmena, al centre del cas, sinó que demana temps per tenir “l’oportunitat de buscar una resolució política”.
En resposta al recurs de TikTok i la sol·licitud del president electe, el Departament de Justícia, liderat per Merrick Garland, va enviar divendres un escrit de 27 pàgines a la màxima instància judicial defensant l’aplicació de la llei, que segons la seva opinió no atenta contra la llibertat d’expressió, ja que únicament obliga a la seva venda, sinó contra la interferència estrangera.
“La recopilació per part de TikTok de un munt de dades confidencials sobre 170 milions de nord-americans i els seus contactes la converteix en una poderosa eina d’espionatge, i el seu paper com a canal clau de comunicació la converteix en una
potent arma per a operacions encobertes d’influència”, va afirmar Garland. “Mentre TikTok continuï subjecta al control de la República Popular de la Xina podrà fer servir aquelles armes contra els EUA en qualsevol moment, per exemple, durant una crisi”.
A la carta, recorda que la llei permet al president Biden concedir una pròrroga de 90 dies en el cas que hi hagi passos endavant significatius en el procés de venda de l’aplicació, però assegura que aquest no ha estat el cas. A més, afegeix que “el remei sol·licitat per Trump és una mesura cautelar i, per tant, és apropiat només si el demandant [TikTok] demostra, entre altres coses, una probabilitat d’èxit pel que fa al fons. En aquest cas, els demandants no ho han demostrat, i el president electe no al·lega el contrari”.
Divendres es presentaran al Suprem els arguments de totes dues parts en una vista oral, que iniciarà el cas a l’Alt Tribunal i oferirà pistes sobre la decisió que puguin prendre els magistrats. Si els nou jutges donen per bona la prohibició del Congrés, aquest podria ser l’últim ball de ByteDance al lucratiu mercat dels Estats Units.