Té més perill que una mona amb dues pistoles... O que una piranya en un bidet... O que Falete en un bufet lliure... Aquest tipus d’expressions, filles de la gràcia popular, ens alerten davant situacions o persones que amenacen la nostra salut o els nostres interessos. Però solen al·ludir a hipòtesis improbables, perquè a pocs se’ls ocorreria armar un simi, allotjar peixos carnívors on es renten el perineu o convidar a la seva festa algú capaç de cruspir-se el càtering sencer. En canvi, no sentim ningú que digui: té més perill que un algoritme... O que una xarxa social... O que l’amo d’una xarxa social... Malgrat que en tenen en gran mesura i ens assetgen a tots, progressivament, cada dia més i més.
Mark Zuckerberg, president de Meta, el conglomerat que té Facebook, Instagram o WhatsApp, ha anunciat aquesta setmana que les dues primeres eliminarien als EUA el programa de verificació de dades dels seus continguts. La mesura imita l’aplicada per Elon Musk a X i complau Donald Trump, campió de la mentida, que ens vol tenir sempre endollats a les xarxes i, si pot ser, enganyats, manipulats i conspiranoics.
S’ha de vigilar l’accés dels joves a les xarxes, si és que algun dia volen ser mentalment adults
Als inicis de les xarxes, ens les van presentar com un espai de llibertat. I ho són. Però les xarxes són també l’espai d’una nova esclavitud feta d’ignorància i addicció, assumida per uns usuaris que ja van néixer lliberts però que sembla que es volen tornar a carregar de cadenes. Són el quadrilàter de l’odi, on desconeguts es peguen i s’insulten amb la fúria i el menyspreu reservats als vells enemics de la família. Són el corc de milions de cervells que, enganxats a l’ scrolling infinit i el consum compulsiu de trivialitats, lesionen la seva salut cognitiva, perdent intel·lecte, concentració i albir. Quan ja no hi hagi marxa enrere, serà impossible al·legar desconeixement: el brain rot (cervell danyat) és un fenomen ben estudiat i descrit, elegit paraula del 2024 per l’Oxford University Press.
Les xarxes tenen molt, moltíssim perill. S’aconsella utilitzar-les l’imprescindible, amb pinces. I controlar-hi l’accés dels joves, perquè només així un dia podran arribar a ser mentalment adults. Si és que els ve de gust, és clar.

