TikTok és el futur del ball?

Times Square, la plaça més entusiasta i il·luminada d’ Occident, continua sent l’enclavament favorit perquè professionals o amateurs de la dansa posin en pràctica els balls grupals que després triomfen a les xarxes, sobretot a l’ara qüestionat TikTok. Fins a la setmana passada, just abans que la temperatura a Nova York caigués 18 graus sota zero i l’aplicació xinesa tanqués durant una mica més de 24 hores, el mediàtic Carrer 42 acollia noves coreografies aparentment espontànies. Turistes i locals sabien que alguna cosa estava a punt de passar: un grup de nois i noies vestits de negre i rosa es concentraven davant de l’edifici des del qual s’emet Good morning America i patapam!

“Si majoritàriament són asiàtics, saps que el ball serà més dolç i casual que quan són afroamericans”, diu una noia aixecant el cap entre els curiosos que segueixen l’actuació des de dalt d’una vorada. Tothom a una, la gent de corbata negra i camisa rosa (o viceversa) marca els passos amb aire desganat fins que, uix!, gira decididament el maluc i posa una cama en arabesque –sabran què significa?–; tothom menys la noia que manté la tensió i el contacte visual amb el mòbil que els grava. És de nit i l’impacte lluminós dels espots que els envolten els tenyeix la cara de cian i magenta.

“Amb TikTok ja no hi ha diferència entre espai virtual i físic”, indica la coreògrafa barcelonina Núria Guiu, premi Nacional de Cultura 2022 i una experta en tot això des que va fer Cyberexorcisme al Mercat de les Flors. “A mi em fa gràcia veure’ls ballar al carrer mentre els graven. En lloc de quedar per prendre una cervesa, queden per gravar-se. I em sembla potent que passi això quan tanta gent voldria ser ballarina i no pot pagar-se els estudis ni arribarà a treballar en un teatre”.

TikTok es va tornar molt poderós durant la pandèmia, quan les discoteques van tancar. Però ja abans, Times Square va fer història com a escenari de coreografies espontànies i organitzades, com la de les ballarines barranquilleres que el 2016 van sorprendre els transeünts amb una champeta que va fer virals els seus ritmes caribenys. I quan el 2019 el príncep Jordi d’Anglaterra va ser motiu de rumors per la seva afició al ballet, 300 ballarins es van reunir allà per a una classe massiva que va apaivagar tots els estereotips sexistes.

Ja en pandèmia, la gent se citava al parc per ballar i enregistrar-se. “Llavors eren titllats de narcisistes –recorda Guiu–, cosa que no deixa de ser pervers, quan potser només busquen un forat en aquest canal de l’esperança i el do it yourself en el qual, amb sort, captaran followers i una marca els contractarà i es faran famosos. És un forat laboral que hauria de començar a valorar-se més i més”.

En realitat, hi ha qui guanya una milionada per penjar vídeos de 15 segons, cosa que es percep com a injust des d’institucions de la dansa. “ A veure, nosaltres fa 20 anys que ens entrenem com a ballarins com perquè ara arribi un que no ha ballat mai i tingui tota aquesta fama”, admet la també barcelonina Anna Rotllant, formada a l’ Alvin Ailey, a Nova York. “Ésclar que, alhora, dono classe a nens de deu anys que comencen a tenir TikTok i per connectar amb ells he de fer servir les cançons que hi surten. Se les saben totes”.

La qüestió és si, igual que el hip-hop urbà ha entrat als teatres de la dansa, els estils virals i comercials – sexydance, heels (amb talons) o hairstyle (que els cabells quedin bé ballant)– seran part d’un imaginari de dansa global i influiran en la creativitat contemporània.

“Jo no hi veig problema”, diu la ballarina i coreògrafa Drew Jacoby, vinculada a l’ American Ballet o el San Francisco Ballet. Aquesta nord-americana que combina moda, arts visuals i cultura pop, com al Waltz que va crear per al Ballet de Catalunya, fa esment en que “els estils comercials són més accessibles per al gran públic i és la nostra feina al món del ballet i la dansa contemporània educar perquè els utilitzin de manera creativa. Les companyies a Nova York mantenen unes xarxes socials modernes, joves i fresques, sense comprometre la qualitat artística. Jo mateixa soc a Instagram, hi mostro el meu treball. El que odio d’aquestes plataformes és que contractin artistes per la quantitat de seguidors o un vídeo de segons, en lloc de pel seu talent i treball real. Això crea un caos i disminueix la qualitat del ballet”.