Liang Wenfeng, el geni creatiu

DeepSeek ho sap tot, però gairebé res sobre el seu creador. El seu nom, Liang Wenfeng, només era conegut fins dilluns per un grapat d’iniciats. Tot i això, aquest enginyer informàtic apareixia la setmana passada en un conclave del primer ministre xinès, Li Qiang, envoltat d’una dotzena d’eminències de la indústria, i el saber com a oracle. Dilluns el món va descobrir per què.

El tapet de ganxet d’aquelles butaques de Pequín era tan poc futurista com la imatge de rara avis del mateix Liang. Tot i això, el terrabastall de futur, per on alguns no l’esperaven, ha fet tremolar algunes de les tecnològiques que aquest mateix mes creien que tocaven l’ Olimp d’ Occident amb els dits.

Liang Wenfeng va néixer fa 39 anys –tot i que n’aparenta deu menys– a la província de Canton. Fill d’un mestre en una ciutat en la part més baixa de l’escala social, per població i desenvolupament. La seva afició, com delata la balena del logo de DeepSeek, és el submarinisme en coves.

Però on s’ha passat mitja vida submergit és en la recerca i desenvolupament d’intel·ligència artificial (IA), des que va ingressar a la Universitat de Zhejiang, a Huangzhou, capdavantera en la disciplina. Ciutat, per cert, del fundador d’Alibaba i AliPay, Jack Ma, desaparegut del radar.

Menys empresari que no pas teòric, Liang va fundar fa deu anys un fons d’inversió d’alt risc, High-Flyer Quant, amb dos companys seus de facultat. Fons que, des del 2017, es va guiar exclusivament per la IA. En set anys s’ha revaloritzat un 150%, molt per sobre de l’índex borsari.

Tot i això, al febrer el Govern xinès va castigar aquesta mena de fons, els responsabilitzava de la volatilitat i els obligava a la intervenció humana en la com- pra i venda. Aleshores High-Flyer, que ja te 7.700 milions d’euros, havia invertit, en dues rondes, l’equivalent a 160 milions d’euros en bases de dades, de la mida d’un camp de futbol.

Les restriccions van trencar la ratxa alcista del fons i van servir d’ estímul per redireccionar esforços i capital cap a DeepSeek, creada el 2023.

L’aparent mansuetud de Liang davant el segon home més poderós del Partit Comunista Xinès tenia, doncs, motius objectius, tot i que no sembla que hi hagi retrets, després del “moment Sputnik” viscut dilluns. Tot just una setmana després de l’anunci de Tokamak, el reactor de fusió nuclear que aspira a ser un sol artificial, generador d’energia neteja. La Xina produeix en aquests moments més història de la que el món pot pair. Però atrapar ChatGPT i d’altres no estava escrit, tot i que la IA sigui un dels sectors estratègics del Pla Fet a la Xina 2025, traçat el 2015.

Els Estats Units es van oblidar que el 37% dels investigadors capdavanters en IA a les seves empreses són d’origen xinès (més que nord-americans). Els 139 genis joves del V3 de DeepSeek els va reclutar Liang en universitats xineses –d’on surten la meitat dels especialistes– fidel a la seva consigna que l’assignatura pendent del seu país “és innovar en lloc d’anar a remolc”.

DeepSeek també ha marcat un gol als gegants xinesos, Tencent, Alibaba, Baidu i ByteDance. Però sobretot als apòstols del malbaratament energètic i de recursos. Els centres de dades consumeixen el 4,4% de l’energia dels EUA, a més de quantitats ingents d’aigua. Dilluns no va ser un gran dia per al Nasdaq –ni per als japonesos de Softbank, associats per Trump a OpenAI i Oracle– però sí per al planeta.