De tota la vida que és així: un jubilat, un vot; un lampista, un vot; un estudiant, un vot, fins i tot un polític, un vot... Però per a molts a X, aquest principi tan irreprotxablement democràtic significa que “fins aquí arriba la discussió política”, com llegim al post de @catarella72. Es refereix a les pensions, esclar.
Jubilats al centre de Barcelona
Els que no es dediquen a les xarxes a treballar el relat de l'òmnibus que va resultar ser un minibús l'han pres amb un boc expiatori, sempre fa falta un a qui donar-li la culpa quan les coses van mal dades, i ningú a hores d'ara com els jubilats boomers, responsables fins i tot del canvi climàtic (sí, ho hem llegit a X).
Tot per les pensions. Per la recuperació de la revalorització de les pensions. “En 10-15 anys, quan calgui fer retallades brutals a les pensions el sentiment de ressentiment contra els governants d'aquesta generació serà impressionant” (@Emilio_M_M).
- El debat sobre la sostenibilitat de les pensions sempre és viu, però més en ocasions com aquesta, quan finalment el decret que no era tronchable també ha resultat ser-ho, i també en el doble sentit de fer riure, perquè comptarà fins i tot amb l'acord del PP: ja ho sabem, ho sap X, els pensionistes són molts, i voten.
Els sous són baixos, els lloguers alts, comprar un habitatge impossible... tot pels pensionistes, que amb la seva retribució arruïnen l'Estat, sacrifiquen les generacions venidores i ens portaran a l'Harmagedon, que quan arribi no serà de la mà del botó nuclear ni dels ditets de Trump o Putin, sinó d'un senyor de Villaconejos que cobra una pagueta a final de mes. Tot això, excepte això de Villaconejos, que és producció pròpia, ho trobem a X.
Lee tambiénFeijóo, ni un dia més a la Moncloa...
Sí, cal parlar de les pensions, però de debò, igual que de (re)organització de despeses, de dispendis innecessaris, de salaris insuficients i de tantes altres coses molt polèmiques.
A la seva novel·la La felicitat dels ogres, Daniel Pennac explica la història d'un home que treballa en uns grans magatzems com a “boc expiatori”: quan un client té un problema, l'envien a ell a aguantar l'esbronc. El client s'alleuja convenientment i marxa tranquil, sense posar una queixa ni reclamar una solució.
Els pensionistes, si han de continuar exercint la molesta funció de boc expiatori, haurien de cobrar una quantitat extra
Opinem que els pensionistes, si han de continuar exercint aquesta molesta funció, haurien de cobrar una quantitat extra, al cap i a la fi ja ho diu l'escriptor, la de boc és una feina com qualsevol altre, i molt convenient per al sistema.
Una de les respostes que rep el de “fins aquí arriba la discussió política” és la següent “Quan un@ es jubila, hauria de perdre el dret de votar” (@Saraes94). Volem creure que és irònic, com les respostes que aquest usuari/a rep, però hi ha comptes que van deixant caure la cosa com si res.
Aquesta escriventa recorda també quan un economista li va dir que als números se'ls pot fer dir el que un vulgui, per això les xifres que es manegen a les xarxes depenen del que es defensi. “Des de la gran crisi financera, es va decidir salvar els +65 a costa d'enfonsar la resta. +22% pensions, -7% salaris” (@Joangonzl).
Lee tambiénDe galls virals i crueltats reals
La qüestió és que el ball de xifres mai o gairebé mai va acompanyat de les fonts, i encara que alguna vegada ho estigui ningú no comprova si és cert, o manipulat, és el que passa a les xarxes i en especial X, i és justament a X on transcorre principalment aquesta batalla tan ben promocionada per algú.
Tampoc no es planteja que els jubilats es faran, ens farem quan ens toqui, encara més grans. Les pensions cobreixen, fins i tot les més altes, el cost d'una residència?
Ara corre que el sistema de pensions constitueix una “estafa piramidal”, hi ha centenars de comentaris sobre això. I és que alguns comptes són especialment actius en la matèria. @jmdelalamo ofereix fins i tot gràfics per acabar: “Cap polític no voldrà prendre mesures impopulars. Així que fins que descarrilem”.
D'altres aprofiten per tirar aigua al seu molí: “Però no era la immigració la que havia de sostenir les pensions?” (@diegoweser).
Potser si s'obre una mica més el focus es pot veure de nou per on va la cosa: “El sistema de pensions té dues possibles alternatives: 1- Continuar introduint forçosament milions de persones en una estafa piramidal trencada, dilapidant els seus estalvis. 2- Privatització. Totes les altres coses són populisme barat” (@Carasa_Gadsden). Fins aquí podríem arribar.
“El meu marit és un d'aquells 'odiats' jubilats amb pensió màxima. I perquè se la va guanyar després d'haver currat des que era nen, haver-se partit el llom 50 anys, els últims 25 cotitzant fins al límit. I si algú s'atreveix a qüestionar el seu dret, em trobarà de cara” (@CristinaGR64).
Enfrontament generacional? “Els pensionistes paguen 1. IRPF en les contributives. 2. Impostos directes i indirectes. No m'agrada l'enfrontament de treballadors en actiu vs. pensionistes. És el que busquen, que ens barallem encara més” (CorneliaCinna). Ho hem d'explicar?
