Hi ha tasques que fa dies que estan en la llista de pendents, compromisos que es posposen sense una raó aparent i objectius personals que es deixen per a un altre moment. Lluny de ser simple falta de voluntat o desorganització, aquest patró de conducta té una explicació molt més seriosa.
La procrastinació no és només una qüestió d'hàbits, sinó una resposta emocional que ofereix alleujament immediat, encara que a llarg termini es converteixi en un obstacle. Entendre què ens porta a postergar pot marcar la diferència entre estancar-se o avançar.
Alleujament momentani
El paper de les emocions en la procastinació
Quan es posposa una tasca, l'alleujament que s'experimenta en aquell moment reforça la decisió. “Automàticament tu t'alleuges, i aquell alleujament reforça, no? La decisió que has pres, uf, que bé, menys malament, ja ho faré demà”, explica Patri Psicóloga en una conversa amb Anne Igartiburu.
Aquella sensació agradable crea un patró que porta a repetir la conducta cada vegada amb més freqüència. El que al principi sembla una estratègia per reduir el malestar es converteix en un cicle del qual costa sortir.
A més, postergar una tasca no sempre és negatiu. A vegades, pot ser un senyal que alguna cosa no encaixa o de què la decisió que cal prendre genera inseguretat. “Quan posterguem, jo crec que hem de fer-nos diverses preguntes, perquè postergar també dona informació”, assenyala Patri. Identificar el motiu darrere de la procrastinació pot ajudar a entendre si es tracta d'una simple evitació o si, en realitat, hi ha una raó més important darrere d'aquella resistència.
No és el mateix endarrerir una activitat per por del fracàs que fer-ho perquè realment no s'està preparat per afrontar-la. Hi ha decisions que impliquen cert grau de risc, i en aquests casos, ajornar-les pot ser un mecanisme de defensa. “I hi ha vegades que un posterga perquè està prenent una decisió o ha de prendre una decisió que igual et posa en risc”, afegeix la psicòloga. És important diferenciar quan es tracta d'una estratègia inconscient per protegir-se i quan s'ha convertit en una barrera que impedeix d'avançar.
Lee tambiénLa psicóloga Silvia Congost sobre las renuncias en las relaciones: “Es un escándalo, no puedes ir a un concierto y llevarte a tu bebé de 9 meses”
Entendre la relació entre les emocions i la procrastinació permet afrontar-la de manera més efectiva. En lloc de castigar-se per postergar, pot ser més útil analitzar quins sentiments estan influint en aquella actitud. De vegades, la clau no està a obligar-se a fer una mica immediatament, sinó en descobrir què hi ha darrere d'aquella resistència.