Per a Luis Lope de Toledo (Madrid, 1984), l'arquitectura és gairebé una filosofia de vida, tant que li sembla que ens pot influir a aconseguir el benestar més gran possible. El seu llibre Arquitectura d'estar per casa va ja per la cinquena edició i va obtenir el Premi Difusió del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, i suposa una bona mostra de com entén el seu ofici, del qual s'ha convertit un popular divulgador, tant en xarxes socials com en conferències i mitjans de comunicació.
Per aconseguir la vida que un realment desitja, aquest arquitecte aposta per una flexibilitat més gran a les llars, perquè siguin de veritat útils. A més, té clar que amb l'edat els canvis també han d'arribar a l'habitatge perquè sigui un refugi segur i acollidor en el qual envellir de forma saludable i feliç. Perquè la llar pot ajudar, fins i tot, a millorar el nostre benestar emocional. “L'arquitectura és i ha de ser un aliat per a la salut física i mental”, afirma Lope de Toledo.
Lee tambiénLa temperatura de casa afecta a la cognición, sobre todo en mayores: “Si nos alejamos de los grados de bienestar térmico, empeora”
L'accessibilitat universal, el confort emocional i la capacitat de l'habitatge per evolucionar amb els seus habitants són essencials
Què et va inspirar a escriure Arquitectura de caminar per casa i enfocar-te a l'habitatge per a persones grans? Al teu llibre, quins aspectes de l'arquitectura consideres més rellevants per al benestar de les persones grans?
Em va inspirar la certesa que l'habitatge és molt més que un refugi físic: és un contenidor d'experiències i memòries. La relació entre arquitectura i envelliment és íntima, gairebé inevitable, perquè els espais que habitem acaben modelant-nos, tant com nosaltres els modelem a ells. Al llibre destaco tres aspectes fonamentals: l'accessibilitat universal, el confort emocional i la capacitat de l'habitatge per evolucionar amb els seus habitants. Aquests elements són essencials per garantir que les persones grans no se sentin desplaçades pel seu entorn, sinó acompanyades i cuidades.
Com creus que hauria d'evolucionar la nostra llar a partir dels 60 anys?
S'hauria de convertir en un espai adaptable, capaç de respondre a les nostres noves necessitats sense perdre el seu caràcter familiar. Les llars, més que modernitzar-se, necessiten ser flexibles. Han d'incorporar solucions com a il·luminació intel·ligent, mobiliari ergonòmic i tecnologies no invasives que ajudin a monitorar la nostra salut. Però més important encara és que continuïn sent espais que reflecteixin la nostra història personal, envoltats d'objectes i textures que ens evoquin records en la memòria.
Lee tambiénColors càlids, textures agradables i mobiliari per sentir-se còmode són essencials a les llars de les persones mayores
Quines són les principals diferències que observes entre les cases de joves, adults i grans?
Les cases dels joves tendeixen a ser més experimentals i dinàmiques, amb espais multifuncionals que responen a estils de vida canviants. Les dels adults solen enfocar-se en la funcionalitat i l'equilibri entre el privat i el social. Per a les persones grans, la casa deixa de ser un lloc de pas i es converteix en un refugi. Aquí prioritza la comoditat, la seguretat i la connexió emocional amb l'entorn. Les transicions entre aquests estadis revelen com l'arquitectura s'ha d'adaptar a les prioritats canviants dels seus habitants.
Quins consells donaries per adaptar els habitatges a les necessitats de les persones sèniors? Quin paper juga l'accessibilitat a l'habitatge per a persones grans?
L'accessibilitat no hauria de ser mai un luxe, sinó un dret bàsic. Adaptar el nostre habitatge implica eliminar barreres físiques i psicològiques: des d'instal·lar rampes i banys accessibles, fins a crear zones de descans amb bona il·luminació per evitar accidents. Però l'accessibilitat també és emocional: l'ocupació de colors càlids, textures agradables i mobiliari que convidi a sentir-se còmode és tan essencial com les solucions tècniques. L'objectiu és crear llars que abracin als seus habitants, no que els desafiïn.
Luis Lope de Toledo, arquitecte.
Una casa ben dissenyada proporciona estímuls per moure's, llum natural per regular el ritme circadiari i espais que promouen la interacció social
Quins elements no haurien de ser presents en un habitatge destinat a persones grans i quins són els elements essencials que sí que s'haurien d'incloure en un habitatge per a sèniors, què els recomanaries als qui llegeixin això?
Sobretot, aquells elements que representin riscos o complexitats innecessàries com catifes soltes, escales sense baranes o sistemes tecnològics complicats. En canvi, és essencial incloure pisos antilliscants, il·luminació regulable, seients ergonòmics i espais amplis per facilitar el moviment. Recomanaria els qui llegeixin això que pensin a la casa com un organisme viu, on cada element, des de la cuina fins al dormitori, col·labori perquè el seu ocupant se senti segur i a gust.
Pot l'arquitectura contribuir a un envelliment saludable i amb benestar?
Definitivament, l'arquitectura ha de ser un aliat per a la salut física i mental. Una casa ben dissenyada proporciona estímuls per moure's, llum natural per regular el ritme circadiari i espais que promouen la interacció social. Si a més d'això tenim la sort d'integrar la natura, de permetre la personalització dels seus espais i de crear ambients que convidin a quedar-se, l'arquitecte haurà exercit una excel·lent tasca.
Bancs còmodes, zones ombrejades i camins sense barreres poden transformar l'experiència d'una persona gran en una ciutat
Quin paper pot jugar l'art en la creació d'espais que beneficiïn a les persones grans?
L'art humanitza els espais. Una pintura, una escultura o fins i tot un mural poden evocar emocions positives, estimular la memòria i aportar vitalitat a un entorn. En el cas de les persones grans, l'art pot ser un pont entre el passat i el present, a l'integrar elements que recordin la seva història personal i, alhora, els convidin a gaudir del moment.
Influeix el disseny d'espais públics en la qualitat de vida dels sèniors?
Per descomptat. Els espais públics accessibles, segurs i ben conservats fomenten l'activitat física, la convivència i la sensació de pertinença. Afegir bancs còmodes, zones ombrejades i camins sense barreres són decisions urbanístiques senzilles que poden transformar l'experiència d'una persona gran dins de la ciutat.
Lee también
Com hauria de ser l'arquitectura de les ciutats per promoure el benestar en la vellesa, quines característiques urbanes creus que són fonamentals per facilitar la seva vida?
Quan es parla de l'urbanisme inclusiu és perquè s'ha de prioritzar la mobilitat, la proximitat i la connectivitat. Els carrers per als vianants, per exemple, al costat d'un transport públic accessible i una bona distribució de serveis com centres mèdics, mercats o parcs són fonamentals a les nostres metròpolis. La clau està en dissenyar entorns on les persones grans puguin mantenir la seva autonomia el major temps possible.
Quines innovacions arquitectòniques creus que són més prometedores per millorar la vida de les persones grans?
Existeixen tecnologies domòtiques integrades de manera intuïtiva, materials intel·ligents que redueixen el seu manteniment i conceptes d'habitatge col·laboratiu, on les persones grans comparteixen recursos i companyia, que són tendències prometedores. A més, les solucions bioclimàtiques que redueixen els costos energètics i les arquitectures modulars que s'adapten a les necessitats canviants dels seus ocupants, al costat dels estudis en neuroarquitectura que cada vegada avancen més, ens fan pensar que la vida de les persones grans pot millorar notablement en els propers anys.
Lee tambiénIrse a una aldea y vivir la jubilación sin presión: “Quiero reivindicar el derecho a no hacer nada”
La il·luminació indirecta i ben distribuïda crea un ambient acollidor i funcional
Poden els colors i la il·luminació a la llar afectar l'estat d'ànim de les persones grans, quins en recomanaries per millorar-los?
Sens dubte, tenen un impacte directe. Els tons càlids com el beix, el salmó o els verds suaus poden transmetre tranquil·litat, mentre que la il·luminació natural i els llums regulables ajuden a mantenir un ritme circadiari saludable. Evitar contrastos bruscos o colors foscos que redueixin la visibilitat també és clau. La il·luminació indirecta i ben distribuïda crea un ambient acollidor i funcional.