“Pot ser perillós ser l’enemic d’Amèrica, però ser amic d’Amèrica és fatal”, segons frase atribuïda a Henry Kissinger. Això deuen estar pensant Justin Trudeau i Claudia Sheinbaum després que Donald Trump imposés aranzels del 25% a les importacions del Canadà (excepte un 10% per al petroli) i Mèxic. Trump anul·la així de facto el tractat de lliure comerç de l’Amèrica del Nord, revisat el 2020 (USMCA). Es deia que a Trump se l’havia de prendre seriosament, però no literalment, ara potser s’haurà de revisar la frase.
El flamant president argumenta que aquests països permeten el pas de droga (fentanil) i immigrants il·legals per les seves fronteres. En el cas del Canadà l’afirmació és sorprenent, ja que el pas de fentanil i d’immigrants sense papers és petit. Si la mesura pretén fomentar la indústria als Estats Units no té sentit perquè les cadenes de producció a l’Amèrica del Nord estan integrades. Els aranzels són una mala notícia per a Detroit. A Trump 1.0 es van posar aranzels moderats que, com en el cas de l’alumini i l’acer, van servir per crear alguns llocs de treball més en aquestes indústries a costa de destruir-ne en les indústries que fan servir aquests materials. A més, van induir represàlies de països afectats. La reacció del Canadà i Mèxic ha fet posposar, de moment, els aranzels que perjudicaran tothom, però menys un país gran com els EUA. La Xina, molt competitiva, ha reaccionat selectivament als aranzels més moderats del 10%, i no li interessa entrar en una guerra comercial. Es pot obrir unilateralment al comerç, atès que té costos de producció baixos i tecnologia avançada.
La UE s’ha de reformar per fer-se més forta i emprar les seves regulacions per promoure la innovació
Els aranzels poden ser molt destructius, tal com es va demostrar als anys trenta als EUA amb la llei Smoot-Hawley, quan es va generar una guerra comercial que va contribuir a la Gran Depressió. Saltar-se els tractats com ha fet Trump perjudicarà greument la credibilitat dels EUA en futurs acords, augmentant la incertesa, i encara pitjor si es reemplacen acords multilaterals per transaccions forçades sota amenaça.
Trump creu que Europa ha tractat molt malament els EUA per no comprar prou vehicles i productes agraris. Això vol dir que els aranzels arribaran i perjudicaran més països com Alemanya i Itàlia que comercien més amb els EUA, i també productes agroalimentaris espanyols, com l’oli, el vi, o els béns d’equipament. Trump és dur amb els dèbils, però respecta els forts, segons la llei del pati de l’escola.
Lee también“America first” el 2025
Per bastir una resposta europea cal no fer-se la víctima i oferir resistència. La Unió Europea té prou grandària per resistir i ha de tenir una estratègia independent i unitària (com en el Brexit).
En segon lloc, ha de ser pragmàtica en el nou entorn transaccional. La UE ha de buscar aliats al món, nous mercats i aliances comercials si cal. The Economist ja va proposar, mig en broma, que el Canadà entrés a la UE. El pragmatisme ha de tenir una certa dosi d’“Europa primer” en no voler arreglar tots els problemes del món davant altres països que desfan el que Europa fa. La lluita contra el canvi climàtic s’ha de fer de manera efectiva atès que és un problema global. Si volem tenir indústria avançada i neta ens cal una transició energètica que fomenti la competitivitat.
En tercer lloc, Europa no pot tenir una estratègia autònoma sense una defensa autònoma. No només s’ha d’invertir sinó que la UE i el Regne Unit es necessiten mútuament. La UE ha d’estar en la negociació de l’alto el foc a Ucraïna i comprometre’s en el seu futur, s’hi juga l’estabilitat.
Finalment, el més important, la UE ha de reformar-se per fer-se més forta, i emprar les seves regulacions per promoure la innovació. El complex industrial-tecnològic dels EUA s’ha apuntat al poder per sobreviure i créixer, i la UE té instruments com les lleis de serveis i de mercats digitals i de la intel·ligència artificial (IA) per regular el món digital. TikTok ha estat prohibit als EUA i per tant és factible fer-ho. Ara bé, cal eliminar l’excés de regulació i de burocratització. L’aparició de DeepSeek a la Xina ens mostra que no necessàriament hem perdut el tren de la IA si innovem. Els Estats Units de Trump ens han d’esperonar a ser més independents, pragmàtics, innovadors, i menys reglamentistes.