Milions de gràcies

Toni Ruiz va rebre, el 20 de gener passat a Davos, el premi Forbes a la millor tasca com a conseller delegat d’una companyia a Espanya. Va acabar el seu excel·lent discurs amb aquesta frase: “Mi­lions de gràcies, com deia Isak Andic”. Reconec que em vaig emocionar perquè havia sentit l’Isak, centenars de vegades, donar les gràcies d’aquesta manera. Tot el discurs del Toni respirava la seva admiració i agraïment a Isak Andic i va saber fer-li l’homenatge més adequat. Quan Forbes va comunicar a Toni Ruiz que seria ell el premiat­, ho va comentar amb Isak Andic, que es va emportar una alegria immensa. Em consta.

Deixar el timó del teu estimat vaixell a una altra persona implica diverses coses: que confies totalment en aquella persona i que saps que, si està al capdavant, el teu vaixell continuarà navegant a tota vela pels mars del món. Aquella mateixa con­fiança que l’Isak tenia pel Toni la va ratificar el consell d’administració de Mango nomenant-lo, per unanimitat, president de la companyia el 23 de gener passat.

S’ha parlat molt de la mort accidental d’Isak Andic, però potser no s’ha dit prou que va ser un gran ésser humà, a més d’un gran emprenedor. Ajudava els altres sense que ningú se n’assabentés. Confiava en les persones mentre no el decebessin. Estimava la seva família i desitjava el millor per a ella. I pensava que gràcies a cadascun dels seus quinze mil empleats la companyia anava bé. Tractava la seva gent amb respecte i, en moltíssims casos, amb autèntic afecte. Estimava els seus amics i no tenia enemics, només competidors, des d’altres grans monstres del món tèxtil fins a botigues multimarca petites i grans.

L’homenatge que es va fer a Davos a Toni Ruiz tenia molt d’Isak Andic. Es diu que aquella setmana visiten Davos seixanta caps d’Estat i més de mil presidents de grans corporacions multinacionals. Molts d’ells coneixien Isak Andic i el seu èxit mundial al capdavant de Mango. Tant és així que la notícia del seu accident va aparèixer a la major part dels diaris i emissores de ràdio i televisió del món. Hem tingut la sort de tenir a Barcelona un personatge que, per la seva discreció, apareixia poc als mitjans, però que la seva feina i la seva actitud van tenir una re­percussió mundial. Estic segur, ara que conec més Toni Ruiz, que seguirà per aquest camí i portarà la companyia on Isak volia que arribés, a ser un dels grans líders del món en la seva especialitat i fer-ho de manera sostenible. Té un equip professional fantàstic i sabrà treure partit de tots i cadascun d’ells. I si Isak Andic ho veiés, se n’alegraria infi­nitament. És el millor homenatge que se li pot fer.