Espies a la cua de l’atur
FUTURS IMPERFECTES
No crec que sigui una bona idea acomiadar els espies de la CIA. Però el cert és que el nou director de l’Agència Central d’Intel·ligència, John Ratcliffe, ha fet un ERO perquè tot un exèrcit renunciï a continuar treballant a canvi d’una indemnització de vuit mesos de salari. No està clar quantes persones han rebut l’oferta, però l’excusa és que vol personal nou, alineat amb les prioritats de seguretat nacional del Govern. Durant la campanya, Donald Trump va atribuir a la CIA disposar d’agents que formaven part de l’Estat profund i va acusar directament l’agència dels fets de l’assalt al Capitoli. Els Estats Units són una gran nació, però van camí de convertir-se en un disbarat fenomenal.
Precisament, Joe Biden va reforçar el paper de la intel·ligència, perquè va entendre que, en aquesta nova guerra freda que viu el món, era imprescindible disposar de més espies per l’ascens de la Xina com a superpotència i el revengisme de Rússia contra Occident. Els serveis d’intel·ligència són imprescindibles per anticipar-se als esdeveniments i per tenir la informació necessària a fi de poder-se enfrontar a les crisis econòmiques o polítiques.
No sembla que sigui una bona idea acomiadar agents d’intel·ligència en plena guerra freda
Si Trump hagués llegit John le Carré a L’espia que tornava del fred, sabria que “l’espionatge és l’art de la mentida i la veritat alhora”. També és cert que a l’inquilí de la Casa Blanca només li interessa la veritat alternativa, abans coneguda com a mentida. Els agents són com els capellans: encara que els expulsis, no perden la seva condició, i fins i tot poden oficiar en casos extrems. És un despropòsit convertir en aturats subsidiats els espies. Jo d’ell no ho faria: per seguretat global i, fins i tot, personal.
Elon Musk vol acomiadar 2,3 milions d’empleats federals per reduir la despesa, incloent-hi els agents d’intel·ligència. Sembla una temeritat que, en un món tan convuls, s’aprimi la CIA. No es fabriquen espies com si fossin Big Macs. Els algoritmes ens vigilen gairebé tant com ells, però ens protegeixen menys. I com també deia Le Carré, els espies són com les ombres, que sempre estan presents, però no les tenim mai en compte. Per això és un disbarat tenir-los a la cua de l’atur.