Trump i Musk, contra Sud-àfrica

El proper 20 de febrer, el G20 es reunirà a Sud-àfrica. Però el membre més important del grup, Estats Units, no acudirà. El motiu? Que el país amfitrió “està fent coses molt dolentes”, segons va dir aquest dimecres el secretari d'Estat dels Estats Units, Marc Ros.

Aquelles paraules són un pas de rosca més en una crisi diplomàtica que es va iniciar diumenge passat, quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar que tallarà tot ajut econòmic a Sud-àfrica, on “estan passant coses terribles”. En un missatge difós a través de la seva plataforma Truth Social, Trump va assegurar que el país africà “està confiscant terres” i tractant “molt malament a certa classe de persones”.

Encara que no ho va esmentar explícitament en el seu missatge, Trump s'estava referint a la nova llei d'expropiació de terres sud-africana, aprovada pel president Cyril Ramaphosa el passat 23 de gener. Aquesta norma, que ha estat objecte d'un intens debat parlamentari durant cinc anys i que deroga una llei anterior de l'època de l'apartheid, permet l'expropiació de terres per part de l'Estat sense que hi hagi compensació en casos en què sigui “just i equitatiu i d'interès públic” fer-ho. Fins ara, la llei obligava l'Estat a indemnitzar sempre els terratinents expropiats, ja que es regia pel principi “venedor disposat, comprador disposat”.

La nova normativa va sorgir per corregir les desigualtats que durant dècades va propiciar el règim de l'apartheid. El 72% de les terres de Sud-àfrica pertanyen a la minoria blanca, que integra a prop del 7% de la població. Els promotors de la llei creuen que les expropiacions poden facilitar l'accés de la població negra a terres que porten temps en desús, i per als propietaris de les quals no tenen plans de futur. Els detractors, entre qui es troba la segona força del país, que forma part del Govern de coalició presidit per Ramaphosa, consideren que la norma és anticonstitucional i posa en risc els drets dels terratinents, exposant-los a confiscacions arbitràries.

Sud-àfrica és el principal soci comercial dels Estats Units al continent africà, encara que en els últims temps la relació entre els dos països s'ha tensat per assumptes geopolítics. Sud-àfrica ha mantingut fins ara una posició neutral davant la guerra a Ucraïna, i a més és el país que va iniciar el procés contra Israel en el Tribunal Internacional de Justícia pel suposat “genocidi” comès a Gaza. Dues postures que xoquen de ple amb els interessos dels Estats Units.

Aquestes diferències —sumades a la presència de Sud-àfrica en els BRICS, un bloc en el punt de mira del nou inquilí de la Casa Blanca— podrien explicar el sobtat interès de Trump per debilitar el país. Encara que potser la raó d'aquest atac calgui buscar-la en una figura que avui sembla exercir un poder omnímode sobre l'Administració dels Estats Units, malgrat que oficialment no forma part d'ella: Elon Musk.

L'home més ric del món és d'origen sud-africà —la seva infantesa i adolescència va transcórrer entre Pretòria i Durban—, i el 2023 ja es va pronunciar contra el Govern de Ramaphosa, acusant-lo de tebiesa davant la suposada crida del líder esquerrà Julius Malema al “genocidi” de grangers blancs. I dilluns passat es va sumar als atacs de Trump, carregant en un missatge en X contra les “racistes lleis de propietat” sud-africanes.

Precisament, en aquelles lleis de propietat hi podria haver l'origen de la crisi diplomàtica oberta per Trump en aliança amb Musk. El propietari de Tesla i X fa temps que negocia amb el Govern sud-africà el desplegament del seu servei d'internet per satèl·lit, Starlink. Però Musk ha topat amb un escull aparentment insalvable: la legislació sud-africana impedeix d'atorgar llicències a empreses de telecomunicacions que no tinguin almenys un 30% de propietat negra. 

Musk es va reunir amb Ramaphosa el setembre de l'any passat a Nova York per intentar forçar un canvi legislatiu que li permeti operar a Sud-àfrica, però encara no s'ha trobat la fórmula per esquivar unes exigències que venen marcades per la Constitució del país. Aquest dilluns, després que Trump amenacés de tallar els fons destinats a Sud-àfrica, Ramaphosa va trucar per telèfon a Musk, encara que no ha transcendit el contingut de la seva conversa.

De moment, la crisi continua oberta. Dijous, un dia després que Marcos Rubio anunciés la seva absència en el G20, Ramaphosa va dir que el seu país “no es deixarà intimidar”, però que continuarà apostant per la cooperació.

Per a Sud-àfrica, la ruptura de relacions seria una catàstrofe. El país rep del seu soci al voltant de 500 milions de dòlars a l'any en assistència, la gran majoria per al seu programa del VIH. El més gran del món.