“No acabo d'estar mai bé. No sé què em passa”. Segur que en moltes ocasions més d'una persona ha sentit que, per molt que faci, no sembla estar bé mai. Una sensació de neguit i tensió permanent, de no poder assolir aquella felicitat de la qual parlen els altres amb què molts se senten identificats, provocant que, per més que ho intentin sempre sembla que els faltarà alguna cosa per tenir, aconseguir o arribar per obtenir aquell equilibri en les seves vides.
D'aquest sentiment parla l'equip de psicologia del pòdcast Somos Estupendas, que analitzen com les expectatives, la pressió social i la mateixa autoexigència que les persones mateixes tenen sobre el seu benestar influeixen en aquest estat.
De vegades, sembla que per més que ho intentem sempre falta alguna cosa.
Yaiza Sanz, conductora del pòdcast, se senti amb Helena, una de les psicòlogues de l'equip, per parlar sobre aquella sensació contínua que molts senten i que provoca que visquin en un etern estat de “no estar bé”. Per a la terapeuta, una de les principals barreres que impedeixen de sortir d'aquest estat, del qual molta gent no és plenament conscient, és la mateixa autoexigència.
“Estem en una situació en la qual tot el que ens envolta és un caos. No sabem què fer amb l'entorn ni amb un mateix. Tenim una alta pressió social”, explica la psicòloga, assenyalant dues de les principals barreres que impedirien el benestar.
Hel·lena, psicòloga de 'Som Formidables'.
Una pressió que afectaria, sobretot, a les dones. “Tenim una càrrega increïble”, assenyala la psicòloga. “De vegades hem de prioritzar, hem de relativitzar i connectar amb un mateix. És una sensació que vull en la vida, què tinc en la meva vida; però quina és la que realment tinc i la que estic vivint. Si no està equilibrat, no puc estar bé”, insisteix. “Moltes vegades, per creences, fem just al revés. Per la pressió que tinc, m'allunyo i no estic mai bé”.
Tot i això, l'experta posa èmfasi en una cosa clau: les persones han d'acceptar el que veritablement és “estar bé”. Per a la psicòloga, és important que es tingui en compte com som en el moment, què fem i acceptar-lo. “Cal veure la realitat i acceptar-la. No controlar el que jo faig i els que m'envolten. Si no, serà sempre lluitar contra l'expectativa del que vull i no puc. Es va acumulant i no estaré mai bé. El control és molt important”, insisteix. “Cal confiar en un mateix, entrar en això i no fugir”.
Cal veure la realitat i acceptar-la. Si no, serà sempre lluitar contra l'expectativa del que vull i no puc. Es va acumulant i no estaré mai bé
La terapeuta insisteix que l'entorn que ens envolta és determinant en la nostra salut mental i el nostre benestar. “Hem de donar el nostre espai als sentiments. Hi ha molta pressió social i al final acaba repercutint en nosaltres”, explica.
“La major part de les vegades, tot i això, és un mateix el que no es permet aquell espai, la qual cosa impedeix estar bé i ser feliç. Potser no és una cosa el que passa, és que tens tota una càrrega. Cal deixar de fer nusos, perquè et quedes atrapat. Cal deixar-lo anar, confiar en la vida i lliurar-se. La brúixola ets tu. Mira l'entorn i continua el camí a casa, que ets tu”.
Yaiza Sanz, conductora del podcast, s'asseu amb Helena, una de les psicòlogues de l'equip, per parlar sobre aquella sensació contínua que molts senten.
Canviar fa por, acceptar la realitat i elegir-se a un mateix genera sentiments d'incertesa i inquietud. “És com estar connectat amb un GPS que va donant voltes. Les coses es poden perdre, però saps on vas, perquè la clau ets tu”, explica.
La societat actual no dona precisament les eines perquè això succeeixi, però hem de mantenir-nos oberts i disposats. A més, hem de basar-nos en la nostra denominada “xarxa de suport” per poder donar la benvinguda al que pugui succeir.
Com començar el canvi
Per poder fer petits passos per acabar amb aquesta sensació que no estem mai bé, la psicòloga aconsella demanar ajuda professional, sobretot en els casos més complexos. “De vegades necessitem que ens acompanyin, compartir pot fer que ens canviï la mirada i ens pot ajudar a fer el ‘clic’ que ens empenyi al canvi”, aconsella.
- Identificar la base del “no estic bé”. Si és complex, sol·licitar ajuda a un especialista. Si és una mica menys greu, convé parar per saber on anar.
- Buscar coses que et facin sentir bé. Deixar de centrar-se en el negatiu per prioritzar el positiu, que ajuda a deixar la frustració, negativitat i estrès enrere.
- Autocura. Tenir temps per a l'autocuració i espais de reflexió per a un mateix.
- Abraçar el temps dels processos. Deixar la immediatesa de banda i respectar la durada dels processos emocionals.