L’escriptor alemany Günter Grass va declarar poc abans de morir que no tenia cap certesa que l’home del segle XXI fos millor, entre altres raons, perquè dubtava que n’hagués après d’errors pretèrits. Deu anys després, el 20% de l’electorat pensa votar l’extrema dreta (AfD), com si el passat no hagués existit i com si la tragèdia europea no hagués servit de vacuna.
Günter Grass, al seu museu, el maig del 2007
Grass va escriure unes memòries titulades Tot pelant la ceba, on confessava com sent un noi va ingressar a la guerra de Hitler. Es devia sentir com l’Oscar, el nen de la novel·la El timbal de llauna, que va viure durant la Segona Guerra Mundial i va deixar de créixer als tres anys, com si no volgués pertànyer al món adult.
L’autor de ‘Kaput’ creu que Alemanya és un país endarrerit en tecnologia i dependent de Rússia
A dues setmanes de les eleccions, Merz, el candidat democristià, i Scholz, el canceller socialdemòcrata, es van tirar els trastos pel cap per l’economia, la immigració i pels coquetejos del primer amb l’extrema dreta. Alemanya no només ha deixat de ser el motor econòmic d’Europa, sinó que també està perdent el lideratge a la UE. En aquest context, s’acaba de publicar Kaput. El fin del milagro alemán (Plataforma), del qual és autor Wolfgang Münchau, director del servei de notícies Eurointelligence. L’autor reconeix que Alemanya ha deixat de ser un model d’èxit. Sembla que ja ningú no recorda quan Merkel era la líder del món lliure i el seu model econòmic, impulsat per les exportacions, brindava prosperitat. Però la dependència del gas rus i les ensopegades de la indústria automobilística van soscavar aquesta percepció. Münchau opina que avui Alemanya és un país tecnològicament endarrerit, dependent de països autoritaris com Rússia i la Xina, i amb poca capacitat d’adaptar-se als reptes digitals.
Lee tambiénLa injustícia defineix al futbol
Quan les economies riques es debiliten, els senyals no són visibles de seguida. La gent gasta menys, i els governs comencen a estalviar. Al cap del temps, l’economia s’aprima, la gent s’empipa i, si no hi ha una oposició, acaba votant partits extremistes. No s’han de subestimar mai els alemanys, però la fe en el país ja no mou muntanyes. Alemanya ha de reaccionar, per bé que la solució no és ni l’AfD ni deixar de créixer, com el personatge de Grass.