Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha guanyat el tercer premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb El passatge (Àfora Edicions/Comanegra), en la qual segueix la vida de Regina Soldevila des de finals del segle XIX fins a mitjan XX, una noia d’origen humil que es desenvolupa fins a integrar-se a la vida cultural de la ciutat, creuant-se amb personatges reals, en especial amb el pintor i muralista Josep Maria Sert, amb qui viurà un amor platònic, però també amb l’actriu Margarida Xirgu, amb la vida de la qual traça nombrosos paral·lelismes. El premi està dotat amb 25.000 euros a més d’una obra de Gino Rubert, i el llibre surt a la venda aquest mateix dimecres.
El jurat, format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Alba Cayón i Jordi González, l’ha premiada entre altres motius per “la capacitat de transmetre l’essència d’un barri de Barcelona poc explorat literàriament i, especialment, per com aconsegueix fer-ho concentrant el gruix de l’acció en molt pocs metres”, ja que se centra en el quarter de Sant Pere, centrant especial atenció én els passatges de les Manufactures (antigament, de Cirici) i Sert, que transcorren paral·lels. De fet, el mateix passatge Manufactures és el narrador d’una novel·la que com ha dit Fèlix Riera, director de la Fundació Romea, “aconsegueix construir un món en miniatura fent parlar les pedres, amb la doble dinàmica de retratar una ciutat alhora cosmopolita com Sert i amb una mirada local, de consciència de barri”.
Lee también
L’escriptora ha explicat que des de la primera edició del premi pensava que hauria de presentar-se, ja que la ciutat és molt important a la seva obra –com explícitament en Barcino (2009) o A Bàrcino, 2020–, i ha estat una satisfacció guanyar-lo. Roca ha recordat que de nena ella passava pel passatge sovint, amb el pare tornant de la feina o amb la mare anant al mercat de Santa Caterina, i li encantava el seu ambient.
“És un barri poc conegut, no hi ha novel·les que en parlin, i és on comença a créixer la Barcelona industrial quan encara hi havia muralla. En volia parlar perquè en aquesta ciutat hi ha molts llocs importants, però també està plena de racons amagats”, ha assenyalat, com uns passatges que “a més de connectar un barri amb un altre connecten temps diferents, en aquest cas la Barcelona de les muralles i la que ja n’ha sortit”. A l’obra també és molt important el paper del teatre –sobretot el Romea, però també el Principal i el Goya – com a element culturitzador de les classes populars.
Maria Carme Roca a l'exterior del teatre Romea de Barcelona
