Ara que a Espanya decreix la natalitat augmenten les mascotes. La gent prefereix tenir gossos, gats, fins i tot fures abans que nens. Molts consideren que amb salaris minsos i l’habitatge pels núvols, no convé procrear.
Els nens representen una despesa grandiosa. A més, necessiten molt d’esment, sobretot en els primers anys de vida. No se’ls pot deixar sols ni un segon i són absolutament dependents dels adults. Ploren, bramen, sense que sapiguem per què, i no sempre ens obsequien amb un somriure.
Els gossos no somriuen. Cert. Tampoc els gats ni les fures, però encara sent cadells poden quedar-se sols algunes hores sense que passem pena per la seva vida, potser només per la d’alguna catifa o la de certes andròmines decoratives. I en general són bastant afectuosos.
Els nens creixen. És obligatori escolaritzar-los. Els col·legis són caríssims, fins i tot els que no són de pagament, puix que impliquen l’exigència de materials escolars o activitats extraescolars.
Caldrà anar descartant del nostre vocabulari el terme ‘amo’, aplicat als animals
Els gossos creixen, ja no roseguen les catifes i fins i tot han après a deixar de fer les seves necessitats a casa. Els gats, i imagino que també les fures –encara que mai he tingut tracte amb elles, les suposo delicioses companyes domèstiques–, aprenen a saber on els hem posat el seu vàter particular i cap allà es dirigeixen per fer les deposicions. A més, de moment, no és obligatori escolaritzar cap mascota.
Els gossos, els gats i les fures –si les esmento és perquè apareixen a la llei de Protecció Animal al costat de les altres mascotes més usuals, no sigui cas que algú em titlli d’antifura– es queixen menys que no les criatures humanes. Normalment les seves protestes, en forma de lladruc, miol o esbufec, són curtes i suportables. No empipen, no piquen de peus ni interrompen el nostre son a les tres de la matinada. Les seves demostracions d’afecte són sinceres. Ens reben amb alegria quan arribem a casa. Els gossos ens llepen de manera deliciosa, s’arrauleixen al nostre costat al sofà sense protestar si la sèrie que veiem no és la seva favorita.
Lee tambiénQuè faríem sense vostès?
La relació que establim amb els animals domèstics és propera, íntima, fins i tot a vegades gairebé marital. Per tot això crec que no és gens ni mica correcte dir que som els seus amos. Amo és una paraula poc grata per aplicar-la a les nostres mascotes substitutives de fills. Produiria un enorme rebuig, potser una denúncia a l’autoritat pertinent, si diguéssim que som els amos dels nostres infants. Un és amo d’un objecte, però no d’un ésser viu, encara que n’hagi de ser responsable.
Caldrà anar descartant del nostre vocabulari el terme amo, aplicat als animals. Estic convençuda que aviat figurarà en la llista d’allò políticament incorrecte. A més, lliga malament amb la relació amb unes mascotes tan estimades. Serà molt millor no emprar-lo i substituir-lo per amic, soci, company de pis, etcètera. Hi ha exemples de l’amor immens dels gossos per les persones amb qui han conviscut, capaços de fer quilòmetres per anar a la seva recerca, de gossos vidus que, en absència o mort dels seus companys o companyes humans, se senten corpresos per una pena extrema fins a deixar-se morir.
Lee tambiénUna proposta
La fidelitat dels gossos existeix i és molt més palesa que la humana, infinitament més volàtil i passatgera. No sé si aquesta és una altra raó que de manera inconscient influeix en les parelles que rebutgen tenir fills i prefereixen gossos, que, encara que no els sobreviuran, els suposen una font de més alegries i menys responsabilitats.
El nombre de mascotes és avui al nostre país tan elevat que el Govern central ha promulgat la llei de Benestar Animal, que preveu multes per a aquells que no compleixin qualsevol dels seus articles. Entre aquests n’hi ha un que em crida l’atenció, el número 30, en el qual llegim: “Les persones que optin a ser titulars dels gossos hauran d’acreditar la realització d’un curs de formació per a la tinença de gossos que tindrà una validesa indefinida”. Es dona un termini de dos anys. La llei és de 29 de setembre del 2023, la qual cosa suposa que el terme s’acaba el 29 de setembre d’enguany. Encara queden uns mesos, però avui el curs gratuït, amb modalitat presencial o en línia, no ha estat, que jo sàpiga, convocat. Cal que els gossos es manifestin per pressionar el Govern central? Si jo fos gos, ho faria, li ho asseguro.