Així va renéixer de les seves cendres el poble “fantasma” de Màlaga 50 anys després: una vila blanca amb portes de colors i un passat lligat a la guerra

Enclavada en una pintoresca vall de la serra de Màlaga, es troba una petita vila que, al llarg dels anys, ha estat testimoni de l'evolució del paisatge i la gent de la regió. Envoltada per imponents muntanyes i un mar de verds boscos, les seves cases de pedra i teulades de teula vermella transporten una atmosfera de temps antics, com si el pas dels anys no hagués aconseguit esborrar la seva essència. Malgrat la seva ubicació, la vila va aconseguir mantenir-se viva en la memòria col·lectiva fins que, després de dècades d'abandonament, un procés de restauració va aconseguir tornar-la a la vida. Aquest és El Acebuchal, un lloc que ha ressuscitat de la seva història i tradició malaguenya, oferint una experiència única a aquells que s'atreveixen a descobrir-ho.

Des de Frigiliana, a uns vuit quilòmetres, s'inicia un recorregut a través d'un camí de terra d'un sol sentit, envoltat d'un mar de pins que forma el Parc Natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama. A mesura que avances, el poble apareix de forma sorprenent entre les muntanyes, amb un paisatge impressionant que ofereix vistes espectaculars tant del poble com del mar i les muntanyes. És habitual trobar-se amb ciclistes i viatgers que gaudeixen del sol sobre la pell mentre recorren aquest bonic paratge. Una experiència que barreja natura, història i un toc d'aventura.

Però allà no es podia viure. Va estar prohibit des que la Guàrdia Civil, durant la guerra, va conèixer que els 200 habitants d'aquella humil vila donaven ajuda als rebels antifranquistes. Durant els anys 40 i 50, va ser escenari de lluites de guerrillers, coneguts com a maquis, que operaven a les muntanyes. El poble va ser cremat i els seus habitants desplaçats, el que li va donar una història carregada de tensions. Va ser en el 1949, quan l'últim veí va abandonar per sempre el lloc.

Durant dècades va estar pràcticament deshabitat i es va convertir en el que molts consideren un poble fantasma. El curiós és que el 1998, i després de 49 anys d'abandonament i misteris, la família García Sánchez i la resta de propietaris van decidir restaurar la vila. Sense llum, ni aigua, van anar reconstruint les cases i carrers fins a aconseguir el que avui és el veritable Acebuchal.

Encara que va ser restaurat, el poble manté una aura d'autenticitat. Les cases, encara que renovades, conserven una estètica rústica i tradicional, i els carrers, empedrats i amb teules vermelles, recorden a temps antics, el que el fa semblar una espècie de museu a l'aire lliure que transporta al passat. Després de la seva restauració, es va permetre a alguns dels antics veïns tornar, i noves persones es van mudar al poble. Tot i això, la població continua sent molt petita i és estrany trobar turistes i nous residents en aquest lloc tan aïllat, encara que la seva atmosfera és tan única que s'ha convertit en un lloc molt atractiu per als viatgers. 

La seva ubicació privilegiada el converteix en un lloc únic i digne de visitar. Envoltat d'un paisatge natural atapeït de boscos de pins i vegetació autòctona, aquest lloc combina una bellesa salvatge amb alguna cosa de misteri. Durant les dècades que va estar deshabitat, moltes de les seves cases van ser envaïdes per la brossa i les arrels dels arbres, integrant-se gairebé completament a l'entorn. Avui, aquest racó especial compta amb un petit restaurant i allotjament situats a les mateixes cases restaurades, oferint una experiència autèntica que transporta a una altra època.

Avui dia El Acebuchal és un símbol de resistència i resiliència. La seva restauració ha estat vista com una manera de recuperar la memòria històrica, sobretot per aquells que busquen honrar la història del poble i els seus habitants.