Josep Sánchez Llibre, el president de Foment, va ser el primer que va intuir que Carles Puigdemont podia ser un aliat imprescindible per a les patronals catalanes. Va entendre abans que ningú que els seus set vots valien el seu pes en or no només per al PSOE, sinó també per a l’empresariat, a fi de corregir determinades iniciatives impulsades per l’esquerra.

L’últim any, el PNB i Junts han actuat com a elements moderadors de les polítiques econòmiques del Govern espanyol. L’expresident és un liberal, que en matèria econòmica està més a prop dels conservadors que dels progressistes. Però, a més, amb l’independentisme a la baixa, Puigdemont necessita tornar a les essències convergents per aconseguir protagonisme entre les castigades classes mitjanes catalanes.
Les patronals catalanes pressionen Waterloo per diluir la reducció de jornada
Fa gairebé un any que Sánchez Llibre, que és més pragmàtic que democristià, es va emportar la cúpula de Foment a Perpinyà per entrevistar-se amb Puigdemont i poder explicar-li com veien el futur de Catalunya i quines mesures consideraven imprescindibles perquè tornés a ser la locomotora d’Espanya. Aquella visita va ser objecte de dures crítiques no només per la premsa de dretes de Madrid, sinó especialment per part de les patronals de la resta d’Espanya. Així que Sánchez Llibre va agafar el bou per les banyes i es va reunir amb la cúpula de la CEOE per comentar-los no només la seva trobada amb l’expresident, sinó també les possibilitats de col·laboració. No a tots els va semblar bé. Miguel Garrido, president de la CEIM, li va replicar que ell no hauria anat mai a França per asseure’s amb Puigdemont. I Sánchez Llibre no es va donar per ofès i li va respondre que en política cal parlar amb tothom per buscar els escenaris més favorables.
Deu mesos després, al president de Foment el truquen aquestes mateixes patronals que feien escarafalls de la trobada perquè pressioni el líder de Junts a fi de diluir la retallada de la jornada laboral a 37,5 hores, perquè consideren que suposarà per a les empreses un cost addicional de 23.000 milions. El seu vot serà decisiu al Congrés. Puigdemont sap que té un as a la màniga, i Sánchez Llibre fa temps que es va adonar de la importància de disposar d’un joker. Encara que sigui a Waterloo.