Forrest Gump explicava a la seva veïna de banc públic, mentre menjava xocolata: “La mare deia que la vida és com una capsa de bombons, no saps mai el que et tocarà”. La frase val per al vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance. Nascut en una família desestructurada d’Ohio, va patir pobresa i abusos, amb una mare que lluitava contra l’addicció a les drogues. Els seus avis el van ajudar a tirar endavant, va poder estudiar Ciències Polítiques a la universitat estatal, va ser marine a l’Iraq i va acabar traient-se un doctorat en Dret a Yale amb una beca. Va escriure un llibre biogràfic, que va ser un best-seller del qual es va fer una pel·lícula. És el que passa amb les capses de bombons, que de vegades et toquen els bons.

El més sorprenent del personatge és el canvi que va experimentar en poc temps: va passar de menysprear Donald Trump –de qui va dir que podia ser el Hitler dels Estats Units, que era un desastre moral i que resultava un altre opiaci per a les classes mitjanes– a adorar-lo. Un dia va caure del cavall, com sant Pau camí de Tars, i va passar a ser-ne un admirador, coincidint amb el primer triomf de Trump a les urnes.
El vicepresident ha passat, en menys d’una dècada, d’odiar Trump a adorar-lo
A Múnic, Vance va dir coses als europeus de les quals s’hauria avergonyit fa només una dècada. Ara resulta que l’extrema dreta hauria de governar el continent i que els europeus han retrocedit en els seus valors compartits, especialment en la llibertat d’expressió.
Mentre aquest home d’ideologia mutant es passejava per Alemanya, al seu país Trump havia prohibit el conte per a nens de Julianne Moore titulat Cara de maduixa pigada a totes les escoles gestionades pel Departament de Defensa. És una història sense controvèrsia possible, que parla del que li va passar a l’actriu, que a set anys no se sentia a gust amb les seves pigues, però que va acabar acceptant-les quan va descobrir que ser diferent era una cosa comuna i fins i tot positiva. Són més els títols censurats, com No truth without Ruth, sobre la vida de la llegendària jutgessa del Tribunal Suprem, lluitadora pels drets de les dones negres. Desconfiem dels que donen lliçons del que és la llibertat i no saben protegir-la als seus països. Quina pena que el Vance moral conclogués a l’última pàgina de les seves memòries.