El Consell de Ministres aprovarà demà l'adhesió d'Espanya a un protocol del Conveni Europeu de Drets Humans que permetrà als tribunals de més rang espanyols demanar opinions consultives al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És una de les reclamacions que Carles Puigdemont havia expressat en diverses ocasions al Govern en les converses a Suïssa. S'afegeix a la petició que ahir va fer el mediador internacional entre el PSOE i Junts perquè la formació de Puigdemont retiri la qüestió de confiança al president Pedro Sánchez. Les dues coses podrien propiciar que Junts renunciï a aquell debat parlamentari en la reunió de l'executiva que se celebra aquest matí.
El protocol 16, al que s'han adherit alguns països europeus i d'altres no, permet que els alts tribunals nacionals consultin sobre interpretació o aplicació de drets a la instància europea quan encara estiguin els casos en tràmit. No serà necessari, per tant, el previ pronunciament de la màxima instància, el Tribunal Constitucional en el cas espanyol. “Aquesta iniciativa és fruit d'un acord assolit a proposta de Junts”, ha reconegut a aquest diari el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Després de la seva aprovació pel Govern haurà de ser ratificada per les Corts.
El protocol 16 és una nova via per a situacions com l'actual bloqueig de l'amnistia
Es tracta d'un assumpte que Puigdemont ha posat sobre la taula de negociació més d'una vegada, ja que suposa una nova via d'interacció amb el Tribunal Europeu de Drets Humans per part dels tribunals nacionals. El Consell de Ministres haurà de decidir quins estaran capacitats per fer aquelles consultes, les resolucions de les quals no són vinculants. És diferent de la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, que sí que és d'obligat compliment al tractar-se d'un tribunal d'última paraula que busca garantir la primacia del dret de la Unió. En qualsevol cas, el protocol 16 és una nova via per a situacions com l'actual bloqueig de l'amnistia en el Tribunal Suprem.
Totes les peces van encaixant per retornar la relació entre el PSOE i Junts al punt de partida abans de l'envit que va llançar Puigdemont al desembre, quan l'expresident va anunciar que presentaria una proposta no de llei en el Congrés per demanar un debat sobre si Sánchez s'ha de sotmetre a la confiança de la Cambra, la qual cosa podria acabar en un qüestionament dels suports del president del Govern, sense conseqüències jurídiques, però sí polítiques, ja que evidenciaria una majoria insuficient de la qual sortiria beneficiat el PP. També dificultaria mantenir les converses actuals entre el PSOE i Junts, fins i tot posaria en risc la taula de Suïssa si els de Puigdemont castiguessin Sánchez en el Congrés amb una votació en la qual, encara que sigui simbòlicament, li retiren la seva confiança.
Lee tambiénEl mediador internacional entre PSOE y Junts pide retirar la cuestión de confianza a Sánchez
Així que les dues parts s'han proposat de reconduir la situació. Un pacte sobre el traspàs de la immigració podria haver desbloquejat el nus, però el Govern es manté ferm que algunes competències que reclama Junts no poden delegar-se a la Generalitat. Per tant, s'ha buscat la solució en altres fronts. Les dues parts es van reunir divendres, amb José Luis Rodríguez Zapatero i Sants Cerdán en un costat de la taula i Carles Puigdemont i Jordi Turull, en l'altre. El primer fruit es va produir aquest cap de setmana, quan el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo, que actua com a mediador, va demanar a Junts es retirés la proposició no de llei, que està previst que es voti aquest dimecres, amb aquest argument: “Una ruptura de l'espai significaria un retrocés difícil de superar que frenaria avenços que la meva funció de verificador m'impedeix revelar, però no conèixer”. L'esmentat de forma més senzilla: no hi ha acords, però no es descarten, així que no és convenient trencar.
