La FAES marca el camí
FUTURS IMPERFECTES
Una de les notícies més sorprenents de les últimes hores ha estat la reacció furibunda de la FAES, la fundació de l’expresident del govern José María Aznar, que ha carregat contra Vox per haver donat suport a Donald Trump i a Vladímir Putin. El seu líder, Santiago Abascal, va anar al festival d’egos de l’extrema dreta celebrat a Washington aquest cap de setmana, on alguns dels convidats van aixecar el braç dret a la manera feixista, mentre celebraven les polítiques trumpistes, moltes de les quals són clarament contràries no només als valors d’Europa, sinó també a la seva economia. Però les paraules de la fundació d’Aznar eren també una manera de dir-li a Feijóo que ha arribat el moment de ser més dur amb Vox i més decidit amb les crítiques a Trump.
El redactor del comunicat no va tenir miraments. Els seus inspiradors li van donar barra lliure. Deia coses com que la convenció ultra “ha tingut tant de conservadora com El Palmar de Troya va tenir de catòlic”. I hi afegia sorneguer: “Hem vist un conciliàbul on s’alcen molts braços: per rendir-se a la Santa Rússia o per presumir de provocació gamberra”.
El comunicat de la fundació d’Aznar contra Vox amaga una crítica a Feijóo
La FAES denunciava que Vox hagués trencat amb el grup de la italiana Giorgia Meloni a l’Europarlament “sumant-se a la quinta columna del Putin club”. I ressaltava que Abascal no hagués tingut la dignitat de fer com Jordan Bardella, la mà dreta de Marine Le Pen, que va renunciar a intervenir davant el tuf neofeixista que va adquirir el festival. “Si ets en un lloc on anomenen el partit de Le Pen ultradreteta covarda, preocupa’t: ja només podràs competir amb Genguis Kan”, concloïa, foteta.
L’autor de l’escrit va estar desfermat, però certament, a més d’apallissar Vox, semblava que li estava marcant el camí a la direcció del PP, molt més tova en les seves crítiques a Trump que, per exemple, els seus col·legues del PPE, que acaben de guanyar les eleccions a Alemanya. Sigui com sigui, ahir no va ser un bon dia per a Feijóo, després de repassar el discurs desencertat de Carlos Mazón i de veure que els seus barons es conjuraven amb poques ganes contra la quitança del deute, que semblava més una concessió a Ayuso que a les seves necessitats.