Dalí, que va ser un dels grans provocadors de la història de l’art, afirmava que el que vol interessar els altres ha de provocar-los. Va aconseguir impressionar fins i tot Freud, que creia que els surrealistes eren uns farsants, fins que el va conèixer. “Que fanàtic!”, va exclamar després de conversar amb l’artista. Dalí era capaç de trencar els aparadors d’uns grans magatzems a la Cinquena Avinguda o de retratar en un quadre una rica californiana al costat d’un gos amb la seva mateixa cara. Provocar li permetia estar a les portades dels diaris i a les converses dels salons. “L’important és que parlin de tu, encara que sigui bé!”, repetia sovint.
La política actual és tan disruptiva com la vida i l’obra daliniana. Els fanfarrons s’han apoderat no només dels països, sinó també dels discursos. Quan es lleven, donen una puntada de peu a la democràcia liberal i dues més als valors en què se sustenta. Més o menys com feien els vàndals de La taronja mecànica mentre cantaven Singing in the rain. Els gamberros s’han instal·lat a les butaques del poder, sense receptes ideològiques, però amb ambicions econòmiques, desconcertant els seus adversaris, que fins ara eren els seus aliats tradicionals. Odien la veritat i els fascina la mentida, la qual cosa els permet expandir la por i aconseguir rendicions. Els seus desafiaments són tants que comencen a no ser creïbles.
Són tants els fanfarrons en política i tants els seus reptes que no acaben de ser creïbles
La governança del segle XXI s’ha tornat impredictible. I sovint, sinistra. Les bones solucions han quedat enterrades en la verborrea dels provocadors. Somien que el món s’assembli a Dodge, ciutat sense llei, per imposar-hi la seva. Però la sensació és que hi ha marge per a la resposta, encara que hagin agafat els països amb el pas canviat.
Lee tambiénUn messies embogit
Friedrich Merz ha mostrat una actitud ferma l’endemà de guanyar les eleccions a Alemanya. Més que Emmanuel Macron, que predica que vol servir de pont, quan resulta que a sota no hi ha riu. Tampoc no ha estat malament Pedro Sánchez contradient Trump, recordant-li que Europa no es va crear contra ningú i que la UE té respostes a cada amenaça aranzelària. Els provocadors entenen que els plantin cara, el pitjor que podem fer és arronsar-nos davant les seves bravates.