Imatges de la nova era
El retrat oficial del nou emperador Donald I –com l’anomenava el meu admirat Carlin diumenge passat– ens el presenta amb un ull més obert que l’altre. El dret sembla més tancat, com si volgués picar-nos l’ullet o acabés de fer-ho i la càmera ho captés en la mil·lèsima de l’instant en què intenta obrir-lo del tot.
La foto, ampliada i convertida en pòster de dimensions que oscil·len entre 4,6 polzades i 48,6, l’ofereixen diverses pàgines web, que garanteixen l’enviament, afegint-hi les despeses, per un preu assequible, tret que vostè vulgui comprar la gran i així poder gaudir en una mida més grossa d’una imatge imperial tan grata.
Desconec si a Espanya hi han arribat gaires pòsters. Ni si els despatxos dels polítics que han constatat sense fissures la seva admiració pel nou emperador han estat empaperats amb els cartells. Qui sap si en algun cas no penja ja de la paret del dormitori, enfront de la capçalera del llit, i així poder gaudir de la imatge a la nit, abans d’apagar el llum, i contemplar-la de nou en encendre’l. Fins i tot encomanar-s’hi, com es feia abans amb els sants de la nostra devoció, abans de dormir i després de despertar.
La foto oficial de Trump, sens dubte retocada, és clar, s’assembla bastant a la de la fitxa policial de l’agost del 2023, quan, acusat, entre altres delictes, d’alterar el resultat de les eleccions del 2020, va anar a la presó del comtat de Fulton (Geòrgia) en el seu avió privat.
La foto de llavors, la del pres PO1135809, li va servir per obtenir majors rèdits, va augmentar el nombre de donacions i va redundar en intenció de vots, cosa que, des de qualsevol punt de vista assenyat, és inconcebible.
En la imatge policial porta corbata vermella. La mateixa, o del mateix model, amb què apareix en altres fotos i que al seu amic Netanyahu també li agrada lluir quan està al seu costat. Així va succeir el dia en què el president israelià el va visitar a la Casa Blanca per idear junts què cal fer per buidar Gaza de palestins, aquests pàries tan molestos, ganduls i inútils als quals cal expulsar de nou del seu territori perquè no impedeixin la construcció del complex hoteler trumpià, de vint-i-cinc mil estrelles o, almenys, si exagero, de tantes com en té la bandera del seu país.
De l’àlbum abominable de records dels primers dies del nou imperi, la foto de Milei amb Musk
Les corbates de Trump són sempre llargues. A mi en semblen més llargues de l’habitual. Li arriben més enllà de la cintura, cobrint fins i tot les parts pudendes. No entraré ni tan sols a insinuar què pot significar tal cosa, ni si es tracta d’un altre gest intencionat, com gairebé tots els seus. Si és de collita pròpia o aconsellat pel seu extraordinari gabinet de comunicació, que ha aconseguit que un infractor es converteixi en president dels Estats Units.
Hi ha altres imatges de la nova era molt reveladores. Entre les quals la del coemperador Elon I, abjectes i ja molt comentades, braç enlaire i palmell obert, a l’estil feixista. Encara que a mi també em crida l’atenció la de Musk amb la gorreta posada, en una roda de premsa al despatx oval, joguinejant tendrament amb el seu fill petit –pel que sembla, el dotzè–, de dos o tres anys, tan ridícula com inapropiada si es tracta de ser seriosos i no tenir tothom per un zero a l’esquerra.
De l’àlbum abominable de records dels primers dies del nou imperi, n’hi ha d’altres dignes de ser igualment col·leccionades. La de Milei, amb el seu pentinat model Donald, a la Conferència d’Acció Política Conservadora de Washington, regalant-li una motoserra a Musk perquè pugui accelerar les retallades amb acomiadaments massius de funcionaris.
En les fotos no s’aprecia bé si a la inscripció que porta la fulla de la motoserra –“Viva la libertad carajo”– hi ha coma entre libertad i carajo o no. Si no hi és, el “Viva la libertad carajo” pressuposa que es donen visques a la llibertat del membre viril, no res més significa la paraula carajo, vulgar i malsonant. Amb una coma, el “Viva la libertad, carajo” és menys preocupant, perquè carajo implica una exclamació buida de contingut, com tantes altres igualment sexuals i grolleres.
Tota aquesta arrogància masclista de la nova era, evidenciada en gestos de gust pèssim i de menyspreu del ciutadà, pot portar Trump, si escau, a fotografiar-se signant decrets al tron del vàter.