Les dones s'han començat a desinhibir sexualment. Però la llibertat sexual és encara en el 8 M un dret a reclamar amb el desig i el consentiment en el centre de les reclamacions. Així ho creu la infermera especialista en ginecologia i obstetrícia i sexòloga Laura Cámara (Vic, 1980). L'experta, autora del llibre Sexopausia (Vergara), creu que encara falta posar límits en com s'utilitza la figura de la dona per al desig d'altres i que elles tenen ara la comesa de “triar molt bé” amb qui compartir la seva sexualitat.
La llibertat sexual és un dels grans drets conquerits per les dones.
Sí. Hi ha una evolució enorme en els últims 20 anys del que és la sexualitat de la dona. Evidentment, ha pres un protagonisme molt diferent en els últims anys, sent més conscient de tots els reptes que teníem per davant. I dic teníem perquè potser alguns ja els tenim més treballats, com la necessitat d'una sexualitat més en primera persona, no com a objecte, sinó com a subjecte. Reivindicar el plaer, la nostra forma de plaer. Però queden coses per conquerir.
Quins?
Posar certs límits que fins ara no s'havien posat a sobre de la taula, com són el tema del desig i el consentiment. Com s'utilitza la figura del de la dona per al desig d'altres. Totes aquestes coses que encara són molt candents i que encara ens falten.
Lee tambiénLa pregunta del millón: ¿por qué las mujeres ligan más que los hombres?
Les dones en parlen més de sexe i n'exigeixen més?
Sens dubte. Crec que hem entès que aquesta part és important per a nosaltres i ens atrevim més a buscar aquells espais on reivindicar, on buscar informació. Coses com: “tinc dret al plaer”, “vull tenir unes millors relacions sexuals”, “vull entendre com funciona el meu cos i el meu desig”, per exemple.
Hi ha estudis que et diuen que les dones nascudes a partir de la dècada dels 70 se senten més lliures per expressar la seva sexualitat. Està d'acord?
No és casual que es parli tant ara de sexualitat en la menopausa, perquè al final són dones que es troben en aquesta etapa i en un moment social i cultural que els permet posar veu això. Sens dubte crec que són les dones d'aquella generació les que estan liderant aquest canvi en la sexualitat. Però aquesta diferent manera de veure la sexualitat també es veu en la gent jove. Les dones nascudes al segle XXI tenen una manera d'abordar-la molt diferent a quan nosaltres el vivim. Crec que és aquest moment cultural que acompanya les dones en l'edat que sigui per poder expressar les necessitats que tenen.
Són més desinhibides?
Crec que sí. Hi ha una desinhibició pel que fa a demanar el que es necessita o dir que no al que no vull. Reivindicar la sexualitat com un dret, aquell dret al plaer, sense tanta vergonya, sense tant tabú. Sense aquella sensació d'estic fent una mica malament o una cosa que no ens toca.
Falta posar límits en com s'utilitza la figura de la dona per al desig d'altres
Desinhibides en el que volen, en com i en amb qui?
Sí. Estem vivint aquella desinhibició pel que fa a amb qui volen estar les dones. I crec que és el gran terreny en el qual ens ficarem ara. Hem estat capaços d'expressar el que necessitem. Si ens centrem en la parella heterosexual, necessitem homes que també acullin aquest canvi. Moltes dones estan veient ara aquella necessitat de dir: “ara sé el que vull, sé que aquest és el camí, però també vull una persona al costat que comprengui que aquest és el camí i que m'acompanyi”. Aquest és el següent pas que hem de reivindicar: si volem compartir la sexualitat hem d'elegir molt bé amb qui ho volem fer.
El desig i el consentiment són qüestions a abordar en les relacions sexuals
Això no succeeix tant en parelles de dues dones?
Potser una dona que tingui relacions sexuals amb una altra dona, a nivell, per exemple, físic i de resposta sexual, es pot entendre millor perquè encara que cada persona és diferent, potser una persona que té un cos, una manera de funcionar semblant a la meva, comprendrà una miqueta millor aquestes necessitats. Al final la sexualitat té molt a veure amb aquella socialització de gènere, en el qual també les parelles heterosexuals es poden veure en conflictes, específicament en aquest tema.
Lee tambiénMi experiencia con el succionador de clítoris
Les dones utilitzen més joguines sexuals.
Quan vaig començar a treballar com a sexòloga, fa ja 20 anys, hi havia una botiga de joguines eròtica que per a res no estava centrada en les necessitats de les dones i era tot molt clandestí. Avui és moltíssim més fàcil. Està com a més democratitzat, tant en botigues físiques com en línia. El tenim més present, encara que la gent jove potser té més normalitzat. Però hi ha una franja d'edat també d'aquestes dones de partir dels 50, que s'atreveixen a provar aquestes joguines perquè moltes vegades els hi recomanem des de la consulta. Utilitzar joguines eròtiques com un recurs per millorar en el plaer, la satisfacció i la sexualitat en general.
El terme correcte és botiga de joguines eròtica?
Sí. Utilitzar termes com consoladors i altres està una mica desfasat, perquè no serveixen per consolar. Fa tres o quatre anys, quan es van posar de moda els succionadors de clítoris, la botiga de joguines eròtica va centrar moltes converses entorn dels orgasmes de les dones. I això és meravellós, es va permetre a moltes dones parlar de la seva sexualitat. No recordo si va ser en el Nadal del 2019 que de sobte es parlava dels orgasmes i de les dones en els sopars. La botiga de joguines ha permès que la sexualitat de les dones surti a l'esfera pública. I això és molt important.
La botiga de joguines ha permès que la sexualitat de les dones surti a l'esfera pública
Hi ha una etapa que és més agradable sexualment per a la dona?
Això depèn molt de cada dona. Hem d'entendre que cada etapa serà diferent. Hi ha una etapa potser més jove en la que passem a descobrir la sexualitat, que és com molt efervescent. Després hi ha una de fèrtil i després la menopausa. I crec que de vegades valorem aquesta explosió hormonal i no l'experiència.
Els homes s'han quedat una mica enrere?
Hi ha un moviment social que ens està acompanyant a ocupar aquell lloc que crec que ens toca ocupar. Però crec que el feminisme també ha d'acompanyar els homes en aquest canvi en la sexualitat, perquè al final la sexualitat masculina té molts llasts, moltes coses que els impedeixen de gaudir de veritat d'una sexualitat agradable. Cal acompanyar a aquests homes que volen vincular-se, tenir un plaer d'una forma diferent. És un repte a nivell social.
Quins llasts tenen els homes?
De vegades es veu com la que és el que ha de saber, el que ha de portar la veu cantant, que no pot fallar. Són mites i estereotips de la sexualitat molt arrelats en la sexualitat masculina.
Què és el que més consulten les dones pel que fa a sexe?
Temes de desig i una cosa que està molt invisibilitzada però que és el gruix de consultes: el dolor en les relacions sexuals. I pot aparèixer en qualsevol edat.
Lee también“Celebrar la menopausia influye en la salud mental de las mujeres”
La menopausa és una etapa de la que se sap poc, també en qüestions de sexualitat.
Sí, li falta més investigació amb molta perspectiva de gènere: entendre que les dones que arriben a la menopausa no només tenen canvis hormonals, sinó que hi ha molts altres canvis socials i afectius i de la manera en el que vivim en la nostra societat a l'arribar a aquesta etapa.
Hi pot haver més desinhibició en aquesta etapa?
Sí. Pot arribar per no haver de preocupar-nos d'un embaràs. És un punt a favor.
El període intermedi és la perminopausia
Si hi ha símptomes està bé que els comentem amb el metge perquè de vegades és una etapa de canvi. I d'altra banda, aquest duel de canviar d'etapa pot afectar la sexualitat.
Quins símptomes físics es perceben en aquesta etapa?
Hi ha moltes dones que poden estar sagnant en quantitats més abundants, tenir cicles més curts o sagnar més sovint. I això si dura molt de temps, és una nosa i és una afectació de la qualitat de vida. També hi pot haver insomni, de vegades boirina mental i que ens costi de concentrar-nos, Todos aquells símptomes afecten a la qualitat de vida i el sexe forma part de la qualitat de vida.
En la menopausa cal adaptar les relacions sexuals a aquesta etapa on el desig pot aparèixer no tan vigorosament"
Que amb la menopausa comença la falta de desig és un mite?
Crec que no és un mite. Hem d'assumir que és un canvi hormonal que donarà canvis en el nostre desig sexual i entendre que aquesta no serà igual tota la vida. No tindrem el desig sexual dels 18, 20 anys, als 30, als 40 o als 60. En la meva experiència, és pitjor la gestió que es fa d'aquest descens del desig sexual que el mateix descens. Moltes vegades el problema és com es gestiona dins de la parella, perquè no té per què ser una cosa catastròfica. Moltes dones i moltes parelles el viuen així i genera molt malestar a nivell individual i dins de la relació.
Lee tambiénLa menopausia sale del armario: tres voces que destierran mitos sobre sexo, nutrición y deporte
Què es pot fer?
Adaptar les relacions sexuals a aquesta etapa on el desig pot aparèixer no tan vigorosament, no tan espontàniament. I arribem en la menopausa on hi ha un descens de les hormones que tindran una relació en el desig. Però és que de vegades això és la cirereta. De vegades això ja venia amb una mala gestió des de molt enrere, des d'aquesta vida que portem, que ens atropella perquè portem el cap a mil per hora. Hem de girar-la la truita i no tenir-li por de canviar d'etapa i de funcionar diferent.
Què falta per fer pel que fa a la sexualitat femenina?
Crec que el repte que tenim és construir aquesta sexualitat allunyada dels estereotips. Encara tenim aquesta herència que ens dicta una mica aquesta sexualitat més vista des del món porno, de cossos desitjats, però no deseantes com subjectes. Construir aquella nova identitat de la sexualitat femenina desposseïda del tabús i d'aquells estereotips que arrosseguem, que encara no els hem deixat del tot enrere.
