La veritat és que és divertidíssim. Com tenir un centpeus dins d’un got i presenciar els seus esforços per escalar el vidre, mentre se li van tallant, una per una, les potetes. El pobre Mazón s’esforça, però rellisca cada vegada.
Que aquell infaust 29 d’octubre a El Ventorro va tenir, diu, “un dinar de feina”. Amb qui? Ai, perdó, va ser un dinar privat. Li arrenquem una pota. Si era privat, el va pagar ell? Ara que me’n recordo, va ser en qualitat de president de la Generalitat. Una altra pota menys. La Generalitat va pagar la factura? Quin cap que tinc, “va ser un dinar del partit”. Per què no ho va dir abans? “Perquè ningú no ho va preguntar”. El ridícul mata: li arrenquem tres potes d’un cop. La factura la va pagar el PP? Esclar, esclar! On és? No tenen per què ensenyar-la. Una altra pota que se’n va. Què va fer entre El Ventorro i la reunió? “Anar al cotxe oficial, connectat a tota hora”. Llavors, quan i on es va canviar de roba entre que va sortir del dinar i que va tornar, com mostren les càmeres...? Ha, ha, això val cinc potes. “Vaig arribar a la reunió després de les 19 h”, assegura. “Va arribar després que es llancés l’alerta a les 20.11 h”, diu la seva vicepresidenta. Una altra pota arrencada. “Vaig arribar a les 20.28 h”, murmura l’interessat feblement, agitant les potetes que li queden. Com? Es contradiu? En absolut: “Les 20.28 h és després de les 19 h, oi?”. Les potes li cauen totes soles a grapats. El seu partit li tira un cable: la seva gestió, asseguren, ha estat “un exercici d’altíssima honestedat política”. Gràcies, Cuca, però un centpeus no pot escalar una paret de vidre, i menys un centpeus sense potes.
Contemplar l’agonia política de Carlos Mazón és una broma que està durant massa
Ja ho deia: divertidíssim. I una saborosa, encara que trista i inútil, revenja per a aquells que ens tenen amb l’ai al cor cridant, com cridava esfereïdorament una dona a la manifestació: “El meu nebot ha fet cinc anys a la tomba!”.
Però no ens enroquem. És urgent que dirigim l’atenció a com prevenir les catàstrofes climàtiques, que es multipliquen arreu del món i aniran a més, i a com gestionar-les. En la de l’octubre, van morir 227 compatriotes nostres, i ara hi ha una nova alerta meteorològica a Múrcia i a València.
Lee tambiénTrump, l’hipnòcrata
Contemplar l’agonia política de Carlos Mazón és una broma que està durant massa. Senyor Mazón: dimiteixi d’una vegada. Assumeixi les seves responsabilitats, respongui davant la justícia. Deixi que la classe política, els mitjans, la ciutadania, dediquin el seu temps i les seves energies a fer el que calgui perquè no mori més gent.