L'Iran s'està veient sotmès aquests dies a una gran pressió per part dels EUA per entaular negociacions sobre el seu programa nuclear, així que ha decidit recórrer als seus aliats més poderosos, la Xina i Rússia, per parar-li els peus a Washington.
Aquest divendres, el viceministre xinès d'Exteriors, Ma Zhaoxu; el seu homòleg iranià, Kazem Gharibabadí; i el rus, Sergei Ryabkov, es van reunir a Pequín per tractar la qüestió i van emetre una declaració conjunta en la qual es reclama el final de les “sancions i amenaces de força” a Teheran i el reinici de de les converses multilaterals.
“El compromís polític i diplomàtic i el diàleg basat en el principi de respecte mutu continuen sent l'única opció viable i pràctica”, assegura el comunicat subscrit pels tres països, en el qual també es diu que el dret de l'Iran a l'ús pacífic de l'energia nuclear ha de ser “plenament” respectat. “El programa nuclear de l'Iran té un caràcter pacífic”, va insistir Gharibabadi, que va recalcar que el seu país “està rebent nombroses inspeccions de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica”.
Cada vegada més a prop de la bomba atòmica
El 2015, l'Iran va arribar a un acord amb els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (EUA, Regne Unit, França, Rússia i Xina) més Alemanya per frenar el seu programa nuclear a canvi de l'aixecament de les sancions internacionals. Però tres anys després, coincidint amb el primer mandat de Donald Trump, els EUA es van retirar del pacte i van restablir les sancions. Això va portar Teheran a abandonar progressivament els seus compromisos, de manera que avui l'Iran està més a prop que mai de dotar-se de la bomba atòmica, si bé el Govern persa nega que aquesta sigui la seva intenció.
La setmana passada, Trump va anunciar que havia enviat una carta al líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Jamenei, proposant converses nuclears. El president dels Estats Units va assegurar que només hi havia “dues maneres” de manejar l'Iran: “Militarment o fent un tracte”. Jameini va rebutjar immediatament les demandes de Trump, argumentant que el seu país no estava disposat a tractar amb “governs prepotents”. La crisi va escalar aquest dimecres, després que sis dels 15 membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides (Estats Units, França, Grècia, Panamà, Corea del Sud i Regne Unit) fessin una reunió a porta tancada per debatre el programa nuclear iranià. Per a Teheran, aquella trobada va ser un “abús”.
Abocats a una negociació
Més enllà de la gesticulació, l'Iran sembla abocat a arribar a un acord nuclear amb els EUA. L'efecte de les sancions dels Estats Units és notori sobre la seva economia, i el risc d'un esclat social és massa elevat perquè el règim dels aiatol·làs prolongui l'enfrontament amb Washington. De fet, van ser precisament les pressions econòmiques derivades de les sancions la que van forçar l'Iran a subscriure el pacte nuclear fa deu anys.
D'altra banda, el proper 18 d'octubre es compleix el termini perquè els països que encara formen part del pacte nuclear decideixin si l'Iran ha incomplert els seus compromisos. Si consideren que Teheran ha trencat la seva part del tracte, imposaran sancions de nou. I si això succeeix, l'economia iraniana encara quedaria més perjudicada, però el país persa es despenjaria definitivament del pacte i tindria via lliure per desenvolupar el seu armament nuclear. Òbviament, aquell escenari podria disparar la tensió a l'Orient Mitjà.
