Fermentar més els iogurts per reduir el consum de sucre que els afegim

La llet és un aliment que es consumeix des de temps immemorials al nostre país. Tot i això, sovint s'ha dit que els adults no l'haurien de beure, però el cert és que es pot afirmar que parlem d'un aliment recomanable a qualsevol edat, tant en la seva forma tradicional com en qualsevol dels seus derivats, sempre que no siguin ensucrats, com els iogurts, per exemple. 

Com indica la coordinadora del Consell Assessor de Salut d'Ametller Origen, Eulàlia Vidal, “és molt important que els iogurts es consumeixin en la seva forma natural o amb fruites fresques”. Cal tenir present que l'OMS recomana una ingesta reduïda de sucres lliures al llarg de tota la nostra vida. Tant en adults com en nens, la recomanació és reduir la seva ingesta a menys del 10% de la ingesta calòrica total. 

En aquesta línia, una excel·lent opció són els iogurts de llarga fermentació, és a dir, aquells que han passat per un procés de fermentació més llarg que l'habitual. Degut, justament, a aquesta llarga fermentació, que fa que organolépticamente resulten un tipus de iogurts més suaus de sabor, no fa falta que se'ls afegeixi un sobret de sucre. Alhora, presenten una textura més cremosa que els fa encara més agradables de consumir. Per tant, aquest tipus de iogurt és ideal per als més petits de la casa. A més, fer entendre els nens la importància de no prendre sucre és clau perquè adoptin uns hàbits de vida saludables i per educar-los en la importància que una alimentació correcta. 

D'altra banda, Vidal apunta que, pel que fa al valor nutricional, “no existeixen diferències con un iogurt amb una fermentació més curta, però el fet que estigui més temps fermentant comporta que el nombre de bacteris sigui més alt i, en conseqüència, porti més bacteris (probiòtics)”.

Les investigacions científiques en el camp dels lactis han permès diferenciar dues variants de la betacaseína A. 

La llet amb betacaseína A2 és la llet que havien produït les vaques en un inici i, alhora, la de cabra, la d'ovella, la de bufa-la i, actualment, la d'alguns ramats de vaques. Encara que la majoria de la llet que ara mateix hi ha al mercat és llet A1, la que hi havia fa més de cent anys era majoritàriament A2.

La proteïna A1 va anar guanyant terreny quan les granges van començar a realitzar creus entre el seu bestiar per beneficiar als animals que produïen més llet. 

Així, quina és la diferència entre aquests dos tipus de llet? Una de les principals és que les persones que tenen molèsties digestives o gasos al consumir llet A1 poden millorar al consumir llet A2. Així, la llet coneguda com A2 és natural al 100%, amb els mateixos nutrients que l'A1 i, a més, pot presentar beneficis en aquelles persones que pateixen molèsties digestives al consumir lactis, però que no són intolerants a la lactosa. “Segons apunten diversos estudis clínics, algunes de les persones que experimenten molèsties digestives –com dolors abdominals i gasos– quan consumeixen lactis elaborats amb llet A1 i A1/A2 (aproximadament, un 34% de la població, segons dades d'EFSAN) poden millorar si prenen llet A2”, apunta Vidal.

Molta gent no sap que la llet és un dels aliments més complets que existeixen. És font de proteïna d'alta qualitat, és a dir, aporta proteïnes amb tots els aminoàcids essencials, vitamines (A, B1, D i K2) i minerals (calci, fòsfor, potassi, magnesi i zinc). 

Pel que fa al consum de llet a qualsevol edat, Vidal opina que “la llet i els productes lactis resulten molt recomanables tant en nens com en l'edat adulta, i són una font important de calci en la dieta”. Es recomana, en un adult, consumir entre una i tres racions de llet o lactis al dia en la seva forma natural. En resum, hem d'apartar falsos mites sobre els lactis, perquè són realment una part important de la nostra dieta a totes les edats. D'altra banda, en les dietes veganes, la llet s'ha de substituir per begudes vegetals enriquides amb calci.