El recompte de vots de les eleccions a l’Ateneu Barcelonès es va fer llarg i va acabar de matinada, però a mig escrutini ja es veia que Isona Passola renovaria el mandat al capdavant d’una institució que, malgrat els sotracs, surt reforçada del debat. Entre altres motius perquè si fa quatre anys no va obtenir el suport directe dels socis –amb només una candidatura, no es van celebrar eleccions– i durant la seva presidència ha estat acusada de personalisme i excessiva obertura als que no són socis, amb la votació d’aquest dijous el seu projecte trobarà energies renovades. Tots els membres de la seva futura junta –es vota amb llistes obertes– s’han guanyat el càrrec, en el seu cas per 509 a 318 del seu oponent, l’historiador Jordi Casassas. Ens trobem a les oficines de la seva productora audiovisual, on després té una reunió per tirar endavant un projecte amb socis francesos i marroquins.
És la primera dona elegida presidenta de l’Ateneu...
M’ho he callat molt, però ser una dona presidenta quan hi ha hagut més de 150 anys homes amb una entitat que era fonamentalment masculina, en la qual les dones hi comencen a entrar molt tard, ha estat molt dur. En la meva carrera professional m’havia trobat amb un tracte bastant igualitari, però a l’Ateneu ha estat difícil i ho he hagut de guanyar pam a pam. M’han arribat a dir: “Nena, des que tu hi ets els vàters estan bruts” i coses així que no havia sentit mai. Hi ha una certa animadversió d’un sector molt petit que no tolera que les dones tinguin poder, però m’han votat a mi i a una junta estupenda.
Primera presidenta
“M’han arribat a dir: ‘Nena, des que hi ets, els vàters estan bruts’ i coses així que no havia sentit mai”
No li podran retreure que no té l’aval dels socis...
És que no m’havien votat perquè l’anterior president, Jordi Casassas, em va venir a buscar, perquè ningú volia agafar l’Ateneu en aquell estat, i això que sempre hi havia gent que el volia presidir, i en les anteriors eleccions fins i tot hi havia hagut tres candidatures. Amb la pandèmia s’havien perdut 1.200 socis, que són molts en una entitat que en tenia 4.000. Hi havia un gran dèficit econòmic, i amb la postcovid hi regnava un gran silenci, hi havia tan poca gent que feia angúnia i tot. L’Ateneu ha ressuscitat, ho veu tothom, i hi ha 400 joves que tenen menys de 28 anys, amb una programació excel·lent i un dèficit que s’ha arreglat. Jo sortia de presidir l’ Acadèmia del Cinema i em semblava que l’Ateneu tenia un potencial enorme: de moment l’hem arreglat, però ara demostrarem el que pot fer.
Podrà tirar endavant reptes com l’anomenat Club del Català.
Ja hi tenim 150 persones inscrites! Volem acollir els nous catalans, els nouvinguts o els que ja hi eren i no havien connectat amb la cultura. No només es tracta d’ensenyar la llengua, sinó que es vinculin amb nosaltres i que la cultura es converteixi en ascensor social. Tindrem energia per fer-ho i recursos? Jo crec que sí.
Lee también
Han resolt una part del dèficit i l’Ateneu és sostenible, què farà amb el deute?
Tenim pactat com eixugar els 200.000 euros de deute que es cobreix amb crèdit i és part de l’acumulat, que havia arribat als 868.000, però hem aconseguit que hi hagi beneficis en una entitat que era deficitària, que és privada i se sosté bàsicament pels socis, pels lloguers d’espais –un 16% del pressupost–, les subvencions, i també els patrocinis privats, però per tenir-ne has de tenir projectes molt sòlids, i crec que el de migracions i llengua pot servir de far i ser replicat en altres ateneus.
Per arribar-hi van fer sacrificis, van reduir els equips i van deixar de comprar llibres.
Hi va haver un moment que vam reunir els treballadors, els vam dir que ens havíem d’estrènyer el cinturó i els vam fer còmplices, perquè calia un replantejament, amb menys neteja, fins i tot, i vam demanar a les editorials si ens podien enviar llibres gratuïtament. Tothom va respondre, i ara tornem a comprar llibres. Ens hem arremangat i hem buscat on hi havia problemes, en lloc d’anar fent teories, i hem buscat solucions que sovint havien de passar per reduccions.
L’època dels joves?
“Quan Riba, Sagarra, Pla, Carner o Dalí venien, eren joves i feien tertúlies supergamberres”
Al principi va fer fora alguns treballadors.
Quan entres en un lloc, t’has de crear un equip que pugui resoldre els problemes. Em van dir que havia de treure nou persones perquè no era rendible, i al final en van sortir dues, que són persones extraordinàries, però que no anaven en sintonia en el projecte de l’equip. Quan entro en un lloc o quan faig una pel·lícula, he de triar un equip que si pot ser em porti la pel·li a Hollywood o a Berlín, i ho he fet. De vegades això inclou moments dolorosos, sí, però avui l’ambient dels treballadors és formidable i projecten una il·lusió que dona molta energia. Evidentment que vaig prendre decisions, sí. Quan fas coses, tothom et critica, i si no fas res, és una bassa d’oli. Vaig prendre decisions que després han portat bones conseqüències.
Amb l’ Escola d’Escriptura van resoldre els problemes?
Va ser una entrada complicada, però ara hi tinc una relació esplèndida, i a més a més, a la nova junta hi ha la rectora de la UOC, Àngels Fitó, per intentar que l’escola tingui un reconeixement oficial.
Isola Pasola presidenta de l'Ateneu
Els alumnes paguen quota de soci, però quan acaben el curs la majoria marxen...
És veritat que marxa molta gent i hi ha molta gent de pas, com estudiants que fan ús de la biblioteca i quan guanyen les oposicions se’n van. És el repte, i una de les vies per tenir nous socis. Estem mirant de posar tarifes més barates per als joves, i una idea és l’ Amic de l’Ateneu, amb una quota molt baixa, per als que viuen a l’estranger.
Els joves demanen pas...
Són el futur de l’Ateneu, un motor fonamental, però també són part del passat, perquè tots aquests savis de Vilatrista que lloen l’època que hi havia Riba, Carner, Sagarra, Dalí o Pla no s’adonen que quan venien eren joves i feien unes tertúlies supergamberres i divertides. I això no està renyit ni amb la intel·ligència, ni amb la saviesa, ni amb la creativitat. A una entitat de la societat civil no li convé el rigor mortis.
