La publicació del llibre El odio per l’editorial Anagrama ha desfermat una altra tempesta a Espanya. L’obra, que recull una sèrie de cartes intercanviades entre l’autor i José Bretón, condemnat per l’assassinat dels seus fills, ha estat criticada durament per la mare de les víctimes, que ha sol·licitat que es retiri del mercat. El debat posa en tensió dos principis fonamentals: el dret a la llibertat d’expressió i la sensibilitat envers les víctimes de crims atroços.
José Bretón
La llibertat d’expressió és un pilar essencial que protegeix el dret dels individus a expressar les seves idees, fins i tot quan resulten pertorbadores o polèmiques. Tot i això, aquesta llibertat no és absoluta i entra en conflicte amb altres drets, com el respecte a la dignitat de les víctimes i les seves famílies. En el cas d’El odio, la mare dels nens assassinats argumenta que la publicació del llibre atorga una plataforma a Bretón per fer més mal si pot ser.
El debat sobre ‘El odio’, sobre José Bretón, no és només jurídic, sinó també ètic
Hi ha casos similars, com If I did it, un llibre en què O.J. Simpson relata com hauria comès l’assassinat de la seva exdona i el seu amic, una obra que només va veure la llum després d’una àrdua batalla legal dels familiars de les víctimes. A Espanya, la publicació de Las bestias del abismo, escrita per un condemnat per l’assassinat d’una nena, finalment es va retirar del mercat.
Lee tambiénTrump i el seu joc de trilers
Fins a quin punt s’ha de protegir la llibertat d’expressió quan entra en conflicte amb la memòria i el dolor de les víctimes? La censura d’aquestes obres senta un precedent perillós, ja que qualsevol contingut controvertit podria ser objecte de veto en el futur. On quedaria el límit per a la censura? Es podria quantificar el dolor només en cas de crims? Però permetre que criminals o els qui els justifiquin difonguin les seves versions dels fets implica una falta de respecte envers els qui han patit els seus crims.
El debat sobre El odio no és només jurídic, sinó també ètic. Una editorial ha d’assumir responsabilitat moral pel contingut que publica? O el seu paper és simplement garantir l’accés a totes les veus, deixant que el públic decideixi?
En un món en què la informació flueix sense restriccions, trobar l’equilibri entre llibertat d’ expressió i sensibilitat social continua sent un desafiament sense respostes definitives.